(MA VIE DE COURGETTE)

Claude Barras, Suïssa-França, 2016

Viure pot fer-se tant feixuc, quan no es té ningú: després de perdre sobtadament la seva mare, un nen de nou anys a qui tothom anomena Carbassó ingressa –gràcies a l’ajuda d’un policia— en un orfenat allunyat de tot. Allà, amb aquella tristesa de qui se sent desemparat, es trobarà amb un grup d’altres nens orfes i amb la dificultat de relacionar-s’hi. Però, a poc a poc, i amb l’arribada d’una nova nena al centre, anirà adaptant-se i fent pinya amb el grup, i forjarà, també, una amistat amb el policia. Descobrirà l’afecte, l’amor, el valor de la companyonia, les ganes de viure. Tot, al costat de la resta de criatures d’ulls esbatanats, oberts per escorcollar la sorpresa del món –malgrat els grans obstacles—, per copsar-ne, amb la mirada, la seva amplitud, complexa i bella al mateix temps. Si res no us ho impedeix, correu a veure i gaudiu d’aquesta obra mestra d’animació en stop-motion, una peça curosa que, per si la resta fos poc, està nominada a l’Oscar a la Millor Pel·lícula d’Animació.Viure pot fer-se feixuc, quan no es tés ningú. Però sempre hi ha motius per a l’esperança, per a les oportunitats: a vegades –com escoltareu en algun moment de la pel·lícula–, plorem, però és d’alegria.

PREMI DEL PÚBLIC A LA MILLOR PEL·LÍCULA EUROPEA FESTIVAL DE SANT SEBASTIÀ 2016