Una frase manllevada de les Memòries de l’escriptor Josep M. de Segarra —«Europa s’havia encès pels quatre costats, i [els catalans] teníem flames a la frontera»—serveix per titular l’exposició que fins al 18 de novembre estarà oberta al Museu d’Història de Catalunya i que focalitza l’impacte que sobre aquesta regió va tenir la Primera Guerra Mundial (juliol del 1914 – novembre del 1918).

Catalunya es va mantenir oficialment neutral, però la Gran Guerra no va trigar a fer-se notar en la societat catalana. Des del punt de vista polític, amb la formació de tres bàndols: els aliadòfils, els germanòfils i els neutralistes i en el terreny econòmic i social, molts sectors van viure de manera diversa les conseqüències de l’esdeveniment mundial.

Acompanyant aquesta exposició, el Museu d’Història de Catalunya ofereix una activitat familiar inspirada en una professió que mai falta a les guerres —siguin reals o fredes—  els espies, homes i dones que, camuflats darrere personatges inofensius, treballen per obtenir informació que ajudi el seu bàndol a guanyar la guerra.

L’escenari triat és la ciutat de Barcelona i els protagonistes destinats a fer missions secretes, sabotatges i a escriure en codis xifrats,  són periodistes, diplomàtics, infermeres, pinxos de carrer, telefonistes o actrius, personatges tal vegada inspirants en persones reals, com la cèlebre Mata-Hari, que es diu que va fer d’espia a Barcelona. La ciutat dels espies té tots els ingredients per endinsar-se en la geografia de Barcelona i en les tècniques que aquests peculiars servidors públics empren per aconseguir els seus objectius. La ciutat dels espies és una activitat, de ben segur emocionant, que tanmateix, hauria de posar-se al dia en qüestió de gènere.