Martin Shanly, Argentina-Àustria, 2014

És ben conegut que l’adolescència és una època complexa a la vida de les persones, però hi ha un moment just abans d’aquesta adolescència que potser és encara més estrany tot i que molt menys popular. El que passa pel cap a un nen o nena d’onze o dotze anys és força més misteriós que el que pensa un de quinze. Potser perquè, justament, se n’ha parlat menys. A la història del cinema hi ha grans pel·lícules que retraten l’adolescència més tendra: un dels cineastes que més bé l’han ensenyada és el director suec Lukas Modysson a films com Fucking Åmål (1998), Lilja Forever (2004) o la seva última estrena, We are the best (2013).

El director de Juana a los 12, Martín Shanly, retrata la seva pròpia germana (Rosario Shanly), que interpreta a Juana Sanders. Shanly va a l’inici de l’adolescència per explorar la seva germana en un procés vital que costa d’explicar, però què Juana a los 12 ensenya amb una sensibilitat increïble:

La Juana és alumna d’una escola anglesa dels suburbis benestants de Buenos Aires. L’escola és un lloc massa bonic (a la Juana no li agraden les coses massa boniques) que hauria fet les delícies de Wes Anderson, però que aquí només serveix d’escenari per entendre que als dotze anys l’escola no va de fer deures ni d’entendre equacions matemàtiques senzilles, sinó de que et convidin a una bona festa de disfresses o de que t’escriguin cartes d’amistat infinita i incondicional. Si no tens això als dotze anys, la vida no té cap sentit i preferiries morir.

Per la pel·lícula desfilen professors, directores, mestres de suport, psicopedagogs i la mare del director i l’actriu (que interpreta a la mare de la Juana). Tots, actors desconeguts que aporten una veracitat que posa la pell de gallina. Igual que a les pel·lis de Lukas Modysson, els actors sembla que s’interpretin a ells mateixos i la intimitat dels personatges té un to gairebé documental.

Aquest és el primer llargmetratge del director argentí Martín Shanly, que es va estrenar al Festival Bafici (Buenos Aires). També s’ha pogut veure al Festival de Cinema de Sevilla (secció oficial i programa educatiu) i va guanyar el premi Talents al Festival de Cinema D’Autor de Barcelona 2015.