Aquest estiu, la FilmoXica de la Filmoteca de Catalunya ha programat un cicle que vol transmetre als més petits un fet clau en la història del cinema: que, des de la primera pel·lícula amb so sincronitzat –El cantant de jazz (1927)–, les obres musicals van trobar en el cinema un potenciador impagable d’espectacularitat. El musical es va convertir de seguida en un dels grans gèneres cinematogràfics durant moltes dècades i, quan ha patit alguna crisi, les pel·lícules infantils i juvenils d’animació sempre l’han sabut sostenir tot fent-lo evolucionar gràcies a l’exploració de noves possibilitats formals.

Durant l’agost i setembre, a la FilmoXica, trobareu musicals de tot tipus i condició: de clàssics (Màgic d’Oz, Mary Poppins, Oliver!…), dels que van reformular el gènere des de la modernitat europea (Les senyoretes de Rochefort, de Jacques Demy), de contemporanis (al servei del divertidíssim Jack Black, Escola de Rock) i, és clar, d’animació (la karaokesca Canta!, la ja canònica Frozen i el sorprenent i dramàtic anime Belle).

I, per si no en teníem prou, una joia nostrada: l’Érase una vez… de Josep Escobar (el magnífic autor de tebeos de Bruguera, creador de Zipi i Zape o Carpanta) i el crític d’art Alexandre Cirici-Pellicer. És una versió de La ventafocs que no es va poder titular així perquè la seva estrena el 1950 va coincidir amb la de la pel·lícula de Disney. I avui, a banda de gaudir-la com a conte clàssic, ens ha de servir perquè a casa traslladem a la canalla la importància de tenir una filmoteca com la de Catalunya. Film oblidat del qual només quedàvem còpies malmeses, la Filmoteca de Catalunya n’ha promogut, dirigit i executat la reconstrucció, tot col·laborant amb més institucions, col·leccionistes i especialistes.