Preparem els cossos i la imaginació que per Setmana Santa el MACBA ens convida a fer d’artistes i crear escenografies urbanes. Tant grans com petits farem street works a la plaça del MACBA i al museu, inspirant-nos en l’exposició Enfocar l’infinit, de l’artista —o la «pintoraescultora», com s’autoanomenava ella mateixa—, Rosemarie Castoro.

Castoro ens ofereix la riquesa i la llibertat d’un món on la barreja i la diversitat són la clau. Ella venia de la dansa quan es va interessar per l’escultura, el dibuix, el mail art, land art, els selfies i tot allò que li permetés expressar-se i sobretot avançar per no quedar-se estancada en una sola manera de fer.

Castoro formava part del minimalisme i en part del feminisme, encara que amb reticències, però sobretot era una artista inquieta i curiosa que va aportar molt al concepte d’«intermèdia», o interrelació entre pintura, escultura, dibuix, llenguatge i performance.

Qui diu que el nostre fill no se sap estar quiet? No deu ser un artista «intermedi»?

Així que aprofitem l’excusa de Castoro per deixar-nos anar i crear potser una instal·lació participativa, efímera en l’espai però no en el temps de la història familiar compartida.