La parella Mel Brooks i Gene Wilder, després de l’èxit aconseguit amb Els productors (The producers, 1968), van repetir equip per reinventar un clàssic de la novel·la de terror en forma de comèdia lleugera: ni més ni menys que Frankenstein o el nou Prometeu (1818). Aquesta paròdia del clàssic relat gòtic de Mary Shelley es tracta d’una hilarant i familiar peça còmica, on el personatge de l’assistent Igor (Marty Feldman, 1934-1982), amb els seus ulls de fantasia, n’és probablement el personatge més carismàtic. La cinta respecta força la línia argumental original de la història, capgirant les situacions per convertir-les en gags ben absurds. Moments com el renillar reiteratiu dels cavalls en sentir el nom de la tenebrosa amfitriona del castell, frau Blücher, la gepa canviant d’Igor, o el número de claqué del doctor Frankenstein (o Fronkonstin) amb el monstre, entre d’altres, quedaran gravats a la ment dels espectadors.