“Nen no ho toquis!” Quantes vegades ho hem sentit a dir? I ara, a més: “Separeu-vos, distància, no us abraceu!” Com aprenem, si no és tocant, provant i explorant amb tots els sentits possibles? De petits aprenem a relacionar-nos amb el món a través del tacte (la sorra fina, una paret rugosa, el peluix, les claus fredes…) i ens relacionem amb els altres per contacte (amb el joc, de manera amorosa, tímida, violenta…).
Després ens fem grans i la virtualitat s’imposa, el tacte es deixa de valorar i fins i tot es tem. Però, per sort, hi ha qui persisteix en la trobada, en el tacte i el contacte. Com la parella creativa CONDEGALÍ, que amb la seva obra de dansa Dit Dit ens ofereixen un espai segur perquè els nens i les nenes gaudeixin de l’experiència d’expressar-se creativament i aprenguin a través de la pell, les sensacions i amb els altres.

Diuen que la discriminació es cura amb el frec, de pell a pell, en contacte amb l’altre. Doncs som-hi, juguem i toquem amb seguretat i gaudim-ne plegats!