La revista El Culturista

Editorial nº 17:

Veïns

A finals dels vuitanta principis dels noranta, TV3 va emetre dues sèries doblades que van ser precursores de les telenovel·les de producció catalana, l’australiana Neighbours, on apareixia una joveníssima Kylie Minogue, i la britànica Gent del barri. Tot i ser dues propostes molt diferents partien d’una mateixa idea: la vida quotidiana d’un grup de veïns de barri. Van aconseguir la identificació amb una franja tan àmplia de públic que a casa meva la seguíem quatre generacions diferents.

Des de ben petita he envejat les comunitats de veïns unides, les que fan sopars, comparteixen anècdotes de la gent de l’escala, et reguen les plantes quan estàs de vacances o deixen les criatures al cinquè un moment per anar al súper. I m’encanta tafanejar les cases dels altres pisos, sobretot m’apassiona veure com un mateix espai arquitectònic d’un pis més amunt pot tenir tantes variants segons els gustos i les necessitats del qui l’ocupa.

També m’ha fet sempre molta gràcia les reunions de veïns a peu dret (alguns amb sabatilles) al replà de l’entrada. Jo no ho he viscut mai perquè ara per ara no he estat propietària, però no es podria trobar un lloc més confortable? Suposo que la intenció és buscar un terreny neutral però es podria crear un Doodle i organitzar torns per anar canviant de pis, o si més no adequar la zona del replà per a l’ocasió i fer-la més amable: una estora, uns coixins, unes plantetes, una nevereta amb refrescos…

Per a aquest número, hem volgut parlar amb la cooperativa de veïns La Borda, perquè ens interessava molt que ens expliquessin com han aconseguit aixecar vint-i-vuit pisos de set plantes de fusta, en uns terrenys cedits per l’Ajuntament i sense passar pel banc. I sobretot saber si no és massa arriscat participar en la construcció de l’edifici amb els que seran els teus veïns, perquè en aquest cas és la cohesió de la comunitat la que ha creat l’habitatge i no a la inversa.