Únics Produccions torna a presentar el Pintamúsica, un espectacle que combina música, teatre i pintura, i que va destinat als petits de la casa, d’entre 0 i 4 anys. Aquesta experiència creativa per gaudir en família, es basa en una interacció constant entre els actors i els espectadors. Els nens escolten, miren, creen i toquen.

És un espectacle on la música té un paper clau. S’interpreten peces en directe a partir de les sensacions que els colors transmeten i també a la inversa: els actors pinten segons el ritme de les peces de música que es toquen.

Molt recomanable per apropar els nadons al teatre i a les arts, a través d’una experiència sensorial completa.

Es una carta de amor al México mágico, al país del que me hablaban mis padres y abuelos. Así describe el director Jorge R. Gutiérrez El libro de la vida. La historia de tres amigos con cuerpo de títeres de madera: Manolo, un torero que no mata toros; Joaquín, el soldado; y María, la compañera de travesuras de los dos de niña y, ya adulta, la mujer que los ha enamorado. Su amistad llama la atención de dos seres mágicos, La Catrina y Xibalbá, que apuestan con quién se quedará María, un juego que provocará la muerte de Manolo… a quien seguiremos hasta el inframundo. Me baso en el Día de Muertos, explica Gutiérrez. Un día en el que recordamos a los que ya no están para que no se vaya su recuerdo. Las calaveras, los sombreros, las mujeres pintadas es precioso… Y sumado a la idea original, mágico.

Els més petits de casa ja poden gaudir d’un espectacle cultural pensat especialment per a ells, i quan dic els més petits realment em refereixo als més petits, els nadons. De la inquietud d’endinsar-se en l’entorn cultural des de la primera infància, la companyia Aboon Teatre ha creat L’arbre de la vida, un espectacle simbòlic apte per a totes les edats, però especialment dirigit a nens entre 6 mesos i 4 anys.

Inspirat en les capacitats i percepcions dels nens i de la mà de les geometries essencials, els colors i la música, l’espectacle desperta la pròpia imaginació de cada espectador que el fa viure un viatge original i únic.

L’arbre de la vida és una obra global feta amb sensibilitat, amor i respecte, creada amb un llenguatge universal per estimular el descobriment i l’aprenentatge dels nadons, que també fa connectar els pares amb la seva infantesa.

La calor i la piscina, el paper i la pintura, el pa i la xocolata… i és que hi ha coses  que quan s’ajunten es produeix una fusió perfecta. Per això us proposem Canta’m un conte. Darrere d’aquest joc de paraules la companyia Nyguit ha creat música per acompanyar els textos del Patufet, les set cabretes i el llop i la rateta que escombrava l’escaleta. Un espectacle molt especial, amb sons poc habituals i una posada en escena del tot cuidada.

De ben segur que els més petits us demanaran que els canteu aquests contes abans d’anar a dormir, i així harmonitzareu el comiat del dia per anar a descansar i agafar forces per a l’endemà!!

És probable que quan el vulgueu recomanar als vostres amics digueu: aquell espectacle dels cocodrils ballarins, o sí home sí, aquella obra on s’enamoren una noia mussol i un goril·la… Azipuli? Zaquimili? Zaquizamí? Aix, ara no em surt…

I és que una vegada més la companyia Roberto G Alonso ens apropa a un espectacle de nom divertit que ens té el cor robat!

L’escenari d’aquesta representació és justament el que el seu títol indica: un racó on van a parar els trastos vells. Però el que pot semblar una habitació  d’andròmines abandonades s’acaba convertint en una festa cada vegada que s’apaga el llum. Els objectes prenen vida, o fins i tot tenen una segona vida, com la liquadora que s’acaba convertint en una caseta per a nans.

Amb el to vitalista i positiu al qual ens té acostumats la companyia, Zaquizamí és un espectacle colorista amb una posada en escena impecable i una coreografia de grup que us obrirà les mandíbules durant una bona estona.

La proposta que us fem aquesta vegada no és un espectacle, ni un concert, ni un recital on podem anar a fer de taciturns espectadors. Es tracta d’una proposició en forma de taller de llarga durada que combina dues de les coses que als culturistes ens semblen realment essencials: els contes i la música. I, a més, ens convida a viure-les de manera estrictament activa i vivencial.

Es tracta del taller Ukelelala que ofereix La Llum de la Vila, un espai actiu familiar a la Vila Olímpica on s’aprèn, s’experimenta i, sobretot, es gaudeix del temps en família.

Es tracta de dotze sessions en qui mares i pares podran aprendre a tocar l’ukelele (sense coneixements previs) amb l’objectiu principal, però no exclusiu, d’incorporar la música a l’hora del conte. Amb la incorporació de la música, podrem dotar aquest moment tan especial entre nens i pares d’una dimensió nova i convertir-lo en una experiència encara més atraient, més divertida i d’una sensibilitat encara més potent.

L’ukelele és un instrument en alça: és petit, portable, barat i permet un ampli repertori amb una senzilla combinació d’acords apta per a totes les mans.

Al taller s’hi pot assistir amb els nens i nenes, ells també hi tindran la seva pròpia tasca i en gaudiran.

El repertori previst passa per les cançons populars infantils de més tirada, però els participants podran gaudir també de The Beatles, The Ramones, Elvis Presley i Nirvana i, evidentment, si són valents, podran proposar i arriscar-se amb els temes que ells proposin.

El professor d’aquest taller, que s’allargarà fins al mes de febrer i podria tenir continuïtat en un segon taller d’aprofundiment, serà Mr. Fúria, membre de The Pinker Tones i coautor dels meravellosos contes musicats Rolf&Flor (no us els perdeu).

Família, si sou aficionats a l’electrònica, els robots, i la tecnologia en general, no deixeu passar l’oportunitat d’anar a algun dels tallers que proposa el Maker Convent al Convent de Sant Agustí al llarg d’aquesta tardor. El Maker en família planteja fins a un total de cinc tallers diferents: Música electrònica amb nens és un taller tutoritzat de creació musical electrònica en què els menuts de la família actuaran com a compositors i intèrprets de les seves pròpies obres. Al Littlebits podreu fabricar tot tipus de ginys i joguines electròniques sense necessitat de soldar cables. També podeu gaudir del Trashbots i fabricar els vostres propis mini-robots amb materials reciclats, o el Lego We Do si voleu aprendre llenguatge informàtic utilitzant aquest famós joc. Finalment, si sou amants dels llibres i la seva manipulació, no dubteu a assistir amb la canalla al Remix de llibres, un taller enfocat a la cirurgia i al reciclatge de llibres antics.

La companyia Mons Dansa i Educació, sorgida de la línia infantil de Nats Nus, ens presenten aquesta proposta que és molt de l’estil de Claudia Moreso, la seva directora. Un espectacle en el qual gaudireu de molts colors atractius i càlids, com una pintura en moviment; de músiques i coreografies animoses, que conviden a ballar-les a casa; d’històries imaginatives, d’aquelles que només entenen els nostres fills, i amb una posada en escena dinàmica i variada, on trobarem des de la dansa contemporània fins al vídeo, la màgia i l’humor.

Els seus ballarins ens recorden clowns, mims i personatges extrets de dibuixos animats, d’aquells que els nens voldrien tenir com a amics durant tota la vida.

Viure l’univers Wabi-Sabi és deixar-se seduir per la riquesa de la imperfecció i la «no-lògica» de les emocions. És una oportunitat per a què petits i grans divaguem i descobrim les sorpreses que emergeixen quan afluixem la raó i deixem anar la imaginació.

Dansa i moviment!

Martin Shanly, Argentina-Àustria, 2014

És ben conegut que l’adolescència és una època complexa a la vida de les persones, però hi ha un moment just abans d’aquesta adolescència que potser és encara més estrany tot i que molt menys popular. El que passa pel cap a un nen o nena d’onze o dotze anys és força més misteriós que el que pensa un de quinze. Potser perquè, justament, se n’ha parlat menys. A la història del cinema hi ha grans pel·lícules que retraten l’adolescència més tendra: un dels cineastes que més bé l’han ensenyada és el director suec Lukas Modysson a films com Fucking Åmål (1998), Lilja Forever (2004) o la seva última estrena, We are the best (2013).

El director de Juana a los 12, Martín Shanly, retrata la seva pròpia germana (Rosario Shanly), que interpreta a Juana Sanders. Shanly va a l’inici de l’adolescència per explorar la seva germana en un procés vital que costa d’explicar, però què Juana a los 12 ensenya amb una sensibilitat increïble:

La Juana és alumna d’una escola anglesa dels suburbis benestants de Buenos Aires. L’escola és un lloc massa bonic (a la Juana no li agraden les coses massa boniques) que hauria fet les delícies de Wes Anderson, però que aquí només serveix d’escenari per entendre que als dotze anys l’escola no va de fer deures ni d’entendre equacions matemàtiques senzilles, sinó de que et convidin a una bona festa de disfresses o de que t’escriguin cartes d’amistat infinita i incondicional. Si no tens això als dotze anys, la vida no té cap sentit i preferiries morir.

Per la pel·lícula desfilen professors, directores, mestres de suport, psicopedagogs i la mare del director i l’actriu (que interpreta a la mare de la Juana). Tots, actors desconeguts que aporten una veracitat que posa la pell de gallina. Igual que a les pel·lis de Lukas Modysson, els actors sembla que s’interpretin a ells mateixos i la intimitat dels personatges té un to gairebé documental.

Aquest és el primer llargmetratge del director argentí Martín Shanly, que es va estrenar al Festival Bafici (Buenos Aires). També s’ha pogut veure al Festival de Cinema de Sevilla (secció oficial i programa educatiu) i va guanyar el premi Talents al Festival de Cinema D’Autor de Barcelona 2015.

Rémi Chayé, 2015

La Sasha és una adolescent de l’aristocràcia de Sant Petersburg de finals del segle XIX. El segle dels grans invents i els exploradors valents, com el seu avi Oloukine, que anys enrere es va embarcar en el Davaï, un vaixell trencaglaç que ell mateix havia construït amb la intenció de conquistar el pol nord. Però l’expedició mai no va tornar i va portar el deshonor a la noble família. Quan un dia la Sasha troba una pista que la pot conduir fins al vaixell perdut, s’enfronta amb la seva família i la rígida societat que l’envolta per tal de dur a terme la seva arriscada missió: trobar el Davaï. Al sostre del món és un film de gran bellesa, amb una protagonista forta i intrèpida que ni la pluja, ni la neu, ni la família la pot aturar. Aquesta entretinguda i acurada pel·lícula d’animació entusiasmarà els amants de les aventures i dels reptes que trenquen convencions.

Tràiler de la pel·lícula