Cada any ho tenim ben apuntat a l’agenda, perquè no quedar-nos-en sense entrades! I aquest 2018, arriba una mica abans, l’11 de març. D’11 a 19, l’ondulant i oníric edifici de la Pedrera acollirà la setena Festa Pallasso!, tota una jornada dedicada a l’art de ser pallasso!

Als espais del singular immoble de l’arquitecte Antoni Gaudí, les famílies podrem trobar-hi espectacles, jocs, projeccions, tallers, un racó de lectura i moltes activitats més, amb la participació de Tortell Poltrona, Patrick Mathis, Cia. La Tal, El pájaro carpintero, Activijoc, Cia. Xicana…

Festa Pallasso! és una forma d’acostar-nos al món dels pallassos i a la seva peculiar manera d’expressar-se, d’una manera lúdica i didàctica, seguint el mestratge de Joan Busquets, a qui es dedica aquest homenatge en el sisè aniversari de la seva mort.

Preparem els cossos i la imaginació que per Setmana Santa el MACBA ens convida a fer d’artistes i crear escenografies urbanes. Tant grans com petits farem street works a la plaça del MACBA i al museu, inspirant-nos en l’exposició Enfocar l’infinit, de l’artista —o la «pintoraescultora», com s’autoanomenava ella mateixa—, Rosemarie Castoro.

Castoro ens ofereix la riquesa i la llibertat d’un món on la barreja i la diversitat són la clau. Ella venia de la dansa quan es va interessar per l’escultura, el dibuix, el mail art, land art, els selfies i tot allò que li permetés expressar-se i sobretot avançar per no quedar-se estancada en una sola manera de fer.

Castoro formava part del minimalisme i en part del feminisme, encara que amb reticències, però sobretot era una artista inquieta i curiosa que va aportar molt al concepte d’«intermèdia», o interrelació entre pintura, escultura, dibuix, llenguatge i performance.

Qui diu que el nostre fill no se sap estar quiet? No deu ser un artista «intermedi»?

Així que aprofitem l’excusa de Castoro per deixar-nos anar i crear potser una instal·lació participativa, efímera en l’espai però no en el temps de la història familiar compartida.

Preparem els cossos i la imaginació que per Setmana Santa el MACBA ens convida a fer d’artistes i crear escenografies urbanes. Tant grans com petits farem street works a la plaça del MACBA i al museu, inspirant-nos en l’exposició Enfocar l’infinit, de l’artista —o la «pintoraescultora», com s’autoanomenava ella mateixa—, Rosemarie Castoro.

Castoro ens ofereix la riquesa i la llibertat d’un món on la barreja i la diversitat són la clau. Ella venia de la dansa quan es va interessar per l’escultura, el dibuix, el mail art, land art, els selfies i tot allò que li permetés expressar-se i sobretot avançar per no quedar-se estancada en una sola manera de fer.

Castoro formava part del minimalisme i en part del feminisme, encara que amb reticències, però sobretot era una artista inquieta i curiosa que va aportar molt al concepte d’«intermèdia», o interrelació entre pintura, escultura, dibuix, llenguatge i performance.

Qui diu que el nostre fill no se sap estar quiet? No deu ser un artista «intermedi»?

Així que aprofitem l’excusa de Castoro per deixar-nos anar i crear potser una instal·lació participativa, efímera en l’espai però no en el temps de la història familiar compartida.

Preparem els cossos i la imaginació que per Setmana Santa el MACBA ens convida a fer d’artistes i crear escenografies urbanes. Tant grans com petits farem street works a la plaça del MACBA i al museu, inspirant-nos en l’exposició Enfocar l’infinit, de l’artista —o la «pintoraescultora», com s’autoanomenava ella mateixa—, Rosemarie Castoro.

Castoro ens ofereix la riquesa i la llibertat d’un món on la barreja i la diversitat són la clau. Ella venia de la dansa quan es va interessar per l’escultura, el dibuix, el mail art, land art, els selfies i tot allò que li permetés expressar-se i sobretot avançar per no quedar-se estancada en una sola manera de fer.

Castoro formava part del minimalisme i en part del feminisme, encara que amb reticències, però sobretot era una artista inquieta i curiosa que va aportar molt al concepte d’«intermèdia», o interrelació entre pintura, escultura, dibuix, llenguatge i performance.

Qui diu que el nostre fill no se sap estar quiet? No deu ser un artista «intermedi»?

Així que aprofitem l’excusa de Castoro per deixar-nos anar i crear potser una instal·lació participativa, efímera en l’espai però no en el temps de la història familiar compartida.

Quin és el moviment de l’esport? Com ocupa el nostre cos l’espai quan estem practicant un dels nostres esports preferits? Quines coreografies repetim sense ser-ne ni tan sols conscients? Quina gestualitat utilitzem i com interactuem finalment amb els nostres companys i companyes de joc?

Slow Sports Kids reflexiona a través del moviment d’un tema com l’esport. Des d’un llenguatge gestual i coreogràfic que connecta de manera quasi natural amb els espectadors i espectadores més joves, aquesta peça ens parla de la fascinació per l’esport que vivim a la nostra societat, i al mateix temps, de l’estranyesa paradoxal de veure-ho com a eix vertebrador d’una creació de dansa contemporània.

Seguint una de les darreres tendències del mercat d’establir relacions entre els espectacles programats durant la temporada com si es tractés d’una constel·lació, aquesta creació guarda relació directa amb Thomas Haubert, un dels plats forts d’aquesta temporada al mercat d’enguany, ja que Albert Quesada, un dels seus ballarins, n’és el creador.

Quin és el moviment de l’esport? Com ocupa el nostre cos l’espai quan estem practicant un dels nostres esports preferits? Quines coreografies repetim sense ser-ne ni tan sols conscients? Quina gestualitat utilitzem i com interactuem finalment amb els nostres companys i companyes de joc?

Slow Sports Kids reflexiona a través del moviment d’un tema com l’esport. Des d’un llenguatge gestual i coreogràfic que connecta de manera quasi natural amb els espectadors i espectadores més joves, aquesta peça ens parla de la fascinació per l’esport que vivim a la nostra societat, i al mateix temps, de l’estranyesa paradoxal de veure-ho com a eix vertebrador d’una creació de dansa contemporània.

Seguint una de les darreres tendències del mercat d’establir relacions entre els espectacles programats durant la temporada com si es tractés d’una constel·lació, aquesta creació guarda relació directa amb Thomas Haubert, un dels plats forts d’aquesta temporada al mercat d’enguany, ja que Albert Quesada, un dels seus ballarins, n’és el creador.

Siluetes, colors, moviment, sons, cançons… llums i ombres en anglès, que comenci l’espectacle!

El petit circ (The Little Circus) ens endinsa al fascinant món del circ a través del teatre d’ombres. Trapezistes, mags, pallassos, equilibristes, elefants forçuts i lleons bocagrossos cobren vida i es mouen al ritme dels sons i de les cançons del circ.

Aquest univers encisador és tot un espectacle d’imatges, música, humor… i en anglès! Amb una voluntat clarament pedagògica, s’han escollit cançons senzilles en anglès que utilitzen un llenguatge proper als més petits, perquè s’iniciïn en aquesta llengua.

El petit circ (The Little Circus) és una obra de Mercè Framis i la seva companyia de teatre d’ombres.

Siluetes, colors, moviment, sons, cançons… llums i ombres en anglès, que comenci l’espectacle!

El petit circ (The Little Circus) ens endinsa al fascinant món del circ a través del teatre d’ombres. Trapezistes, mags, pallassos, equilibristes, elefants forçuts i lleons bocagrossos cobren vida i es mouen al ritme dels sons i de les cançons del circ.

Aquest univers encisador és tot un espectacle d’imatges, música, humor… i en anglès! Amb una voluntat clarament pedagògica, s’han escollit cançons senzilles en anglès que utilitzen un llenguatge proper als més petits, perquè s’iniciïn en aquesta llengua.

El petit circ (The Little Circus) és una obra de Mercè Framis i la seva companyia de teatre d’ombres.

Siluetes, colors, moviment, sons, cançons… llums i ombres en anglès, que comenci l’espectacle!

El petit circ (The Little Circus) ens endinsa al fascinant món del circ a través del teatre d’ombres. Trapezistes, mags, pallassos, equilibristes, elefants forçuts i lleons bocagrossos cobren vida i es mouen al ritme dels sons i de les cançons del circ.

Aquest univers encisador és tot un espectacle d’imatges, música, humor… i en anglès! Amb una voluntat clarament pedagògica, s’han escollit cançons senzilles en anglès que utilitzen un llenguatge proper als més petits, perquè s’iniciïn en aquesta llengua.

El petit circ (The Little Circus) és una obra de Mercè Framis i la seva companyia de teatre d’ombres.

Siluetes, colors, moviment, sons, cançons… llums i ombres en anglès, que comenci l’espectacle!

El petit circ (The Little Circus) ens endinsa al fascinant món del circ a través del teatre d’ombres. Trapezistes, mags, pallassos, equilibristes, elefants forçuts i lleons bocagrossos cobren vida i es mouen al ritme dels sons i de les cançons del circ.

Aquest univers encisador és tot un espectacle d’imatges, música, humor… i en anglès! Amb una voluntat clarament pedagògica, s’han escollit cançons senzilles en anglès que utilitzen un llenguatge proper als més petits, perquè s’iniciïn en aquesta llengua.

El petit circ (The Little Circus) és una obra de Mercè Framis i la seva companyia de teatre d’ombres.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!