Veïns

Per: Pema Maymó

Des de fa quatre anys torn a tenir veïns a l’antiga. Dels que en saps la feina, quants són de família i si van a dormir d’hora o de matinada. Vivim en un cornaló estret a una illa triangular de l’Eixample i això ens acosta als habitants de la finca de l’altre carrer… per la part de darrere. Podria explicar-vos batalletes de tots i cadascun dels balcons que veig des de la cuina, però és a la meva escala i a la porta de davant on he trobat «La Veïna», amb qui coincideisc més del que cap de les dues hauríem imaginat anys enrere.

El nostre replà és el de les bessonades d’octubre. Un parell d’anys i de ritmes de diferència, però la singularitat i la coincidència ens fa somriure des del principi, a la veïna i a jo. Compartim balconada per davant (una plaça temporal, plataners gegantins, crits nocturns i diürns) i per darrere. És aquí, a les bambalines de les nostres cases, on som més autèntiques: ens hem vist despentinades, en pijama, ofegades de feina o preocupacions. Sense filtres, vaja. És en aquest balcó de darrere on compartim petits secrets i complicitats, on estenem la bugada i tenim llargues converses sobre el barri, els llibres que volem llegir, els fills o la feina.

Tornar a tenir una veïna amiga és un regal per a la quotidianitat!

1.-

La veïna i jo coincidim poc en els nostres gustos estètics i ho sabem del cert per la bugada. La comparativa de samarretes, vestits, tovalloles o llençols no dóna treva ni enganya. És així com som i és així com mos entenem. A ca nostra, predomina la roba negra, els colors neutres, la monocromia. A ca seva, l’alegria del taronja, el lila, el verd i les flors. Coincidim només en les ratlles de tota mida a vestits i samarretes i, quan estenem aquestes bugades al mateix temps, pens en dues famílies passejant pel barri vestits com mariners saludant-se amb complicitat.

Però des que he descobert la família Pegzini, m’imagin com serien les nostres esteses compartides si totes dues tinguéssim aquests personatges il·lustrats per Inbal Hoffman. «Em passes l’acròbata que fa joc amb la faldilla rosa?» o «Me deixes el malabarista per als mitjons sense parella?». Ja que les nostres converses de bugada són com un circ que passa d’una temàtica a una altra com per art de màgia (i amb certa gràcia!), que els complements siguin els més encertats!

eu.mnkbusiness.com

 

2.-

A part de la veïna confident, a casa poden aparèixer els de dalt o els de baix en qualsevol moment. Un «et puc demanar un favor si demà ets a casa?» o un «no et podries quedar la nena una estona mentre vaig a la farmàcia?» potser t’agafen desprevinguda però no et costen gens. I encara són més bons de fer si has obert la porta i per darrere apareixen els hereus de ca teva vestits amb aquell toc comfy però chic d’un pijama com els de Moumout. Colors de revista francesa de disseny, teixit niu d’abella fet 100% de cotó i un disseny senzill i perfecte, digne de les millors fotos d’Instagram de mares supersòniques amb fills ideals. Mentre escric això vaig pensant si comprar-ne tres del mateix color o fer un joc de tonalitats a joc amb la tapisseria del sofà…

mymoumout.com

 

 

3.-

Vos ha passat mai pel cap fer un regal al nounat de l’escala però no hi ha prou confiança per demanar als pares què necessiten? Tenc un regal preciós i simbòlic com pocs, un regal que implica escalfor de llar i benvinguda: una manteta casa per al petitó! Feta amb llana d’ovella escocesa, també pot servir per escalfar els genolls de la iaia del 1r 2a… al vostre gust (o necessitat)!

*Atenció als dissenys de la britànica Donna Wilson, que no es limiten a les mantes de llana o cotó. Doneu un cop d’ull al seu web donnawilson.com i vos enamorareu dels ninos, els coixins o els seus plats i tasses il·lustrats. Com m’agradaria tenir-la també de veïna!

donnawilson.com