The Shaggs

Per: Pere Agramunt

The Shaggs

Philosophy of the World

1968

El poblet de Fremont (New Hampshire, Estats Units) amb prou feines arribava al miler d’habitants a finals dels anys seixanta quan l’Austin Wiggin Jr., pare de família i visionari, va obligar les seves filles adolescents a formar una banda de rock’n’roll i hi va treballar a temps complet, amb la intenció que fossin molt populars i tots guanyessin molts calés.

El resultat —el disc de debut de The Shaggs, amb les tres germanes Wiggin construint dissonàncies pop a 33 rpm— és un dels treballs més controvertits de la història. Frank Zappa va dir que The Shaggs eren «millors que els Beatles». Kurt Cobain el va classificar com el cinquè millor disc de la història. Molts només hi escolten unes noies amb poca ortodòxia per quadrar el ritme i el compàs: d’altres s’esgarrifen quan les escolten, i finalment hi ha qui les compara amb lluminàries del jazz experimental com Ornette Coleman.

En tot cas, com elles mateixes deien a la cançó de dóna títol a l’àlbum, i que s’emmarcaria en un corrent filosòfic entre l’estoïcisme rocker i l’existencialisme pop: «We do our best / We try to please / But we’re like the rest / We are never at ease».