The Castaways

Per: Uri Amat

Liar, Liar

Sam (Soma, 1965)

Avui en dia costa d’imaginar, convertit com està en un museu de mòmies, fòssils i dinosaures, però hi va haver un moment en el qual el rock’n’roll era una cosa subversiva, que els adolescents insolents feien al garatge de casa els pares amb ganes de molestar el món adult i responsable. És el que es va anomenar rock de garatge o 60’s punk, una escena molt local que el disc recopilatori Nuggets va convertir en universal. Resseguint les cançons i temàtiques d’aquest estil, un historiador es podria fer una idea bastant aproximada del que era ser un adolescent blanc als Estats Units dels anys seixanta: frustració, ràbia, rebel·lia, desenganys sentimentals… i mentides. D’això tracta «Liar liar» dels Castaways, en la qual un cantant amb acné recrimina a la seva xicota la seva falta d’honestedat en una tornada on l’exabrupte de ressentiment púber dóna pas a la rima insultant de pati d’escola: «Liar, liar, pants on fire / Your nose is longer than a telephone wire» (una cosa així com «Mentidera, cul en flames / tens el nas més llarg que les cames»). Gloriós.