Sonets de joguina

Per: Isaac Casals

Servei Educatiu de L’Auditori de Barcelona, 2017

Donada la meva incultura en música clàssica, sempre he agraït les ocasions en què algú es preocupa d’acostar-me-la, fent allò tan senzill (pels entesos de qualsevol matèria) de donar-te una porta d’entrada a l’univers del creador. Així entenc jo l’exercici que hi ha darrere de Sonets de joguina. S’ha de ser molt valent per agafar un repertori d’obres d’autors majoritàriament nascuts el segle xix, pensat per als nens i per ser interpretat a piano, i adaptar-lo a instruments de joguina, guitarres, banjos, ukeleles, teclats Casio, etc. Valent perquè, per a mi, el piano és com el lleó dels instruments, no hi ha discussió en el fet que és el rei, al qual la resta de l’orquestra ret homenatge per haver demostrat dominar totes les situacions. I, a més, perquè l’ús d’instruments de joguina no es tradueix en una vulgarització per als nens, sinó tot el contrari, en un gest d’erudició que aconsegueix captivar els petits i que ens apropa noms coneguts com Bizet i Chopin, o absolutament desconeguts per a mi com Khatxaturian, Marie Jaëll i Heitor Villa-lobos.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!