Sandra Girbes

Per: Núria Puyuelo

La Borda és una cooperativa que ha començat a construir un bloc de 28 pisos, de set plantes, on hi havia l’antic complex fabril de Can Batlló, a Sants, en uns terrenys cedits per l’Ajuntament. La peculiaritat del projecte és que ofereix un nou model d’accés a l’habitatge amb una fórmula de propietat col·lectiva, a través d’una cooperativa. A més, aquesta obra es construirà amb fusta, perquè sigui més respectuosa amb el medi ambient. Per conèixer el projecte, hem parlat amb Sandra Girbes, sòcia habitant de La Borda.

Com va sorgir la idea d’engegar aquest projecte?

La idea de crear una cooperativa d’habitatges va néixer el 2012 com un projecte més de Can Batlló, impulsat per la comunitat que es va organitzar en el procés de recuperació del recinte industrial,  i del teixit veïnal i cooperatiu del barri de Sants. L’Ajuntament ens va cedir els terrenys de Can Batlló per a setanta-cinc anys. Va ser una cessió de sòl públic destinat a la protecció social. A diferencia del sòl de protecció social, aquests terrenys sempre seran sòl públic. En el cas de la protecció social, quan l’Ajuntament atorga el sòl, deixa de ser públic i passa a ser dels propietaris dels habitatges. En el cas de La Borda, això no passarà mai. La cessió d’ús és una manera de protegir el sòl públic, no es privatitzarà mai aquest sòl. Al cap de setanta-cinc anys, la concessió de sòl es renovarà o bé passarà a ser un bé públic.

Quins passos vau seguir per dur a terme aquest projecte? Com es finança?

Un cop vam tenir el terreny, va arribar el moment de buscar finançament. La Borda s’ha construït sense passar per un banc, es finança a través de l’economia social i solidària. Aquest era un dels grans reptes: dur a terme aquest projecte fugint del model capitalista de finançament. Per impulsar-lo, hem tingut diferents finançadors. Els socis habitants també aportem un capital social inicial d’uns 15.000 euros aproximadament. Com que és capital social, vol dir que aportem capital a la cooperativa i si marxem recuperem aquest capital. Un dels principals finançadors del projecte és Coop57, i també tenim altres socis col·laboradors i entitats que creuen en el model. I pel que fa al retorn d’aquests diners, quan nosaltres comencem a viure-hi, pagarem una quota d’ús per anar retornant el préstec als socis col·laboradors.

Quins avantatges té aquest tipus d’habitatge respecte del model tradicional?

Té molts avantatges. D’una banda, evita que l’habitatge cooperatiu s’acabi privatitzant. Amb la cessió d’ús es protegeix la propietat, és un habitatge que mai es podrà vendre, amb la qual cosa tampoc es podrà especular. I també es distancia del model d’habitatge col·laboratiu, perquè aquest no és el model que nosaltres defensem. El nostre és un model de resistència, per poder tenir una vida digna en una ciutat com Barcelona. És una forma de no perdre els barris i la ciutat i dignificar el dret a l’habitatge.

A altres països existeix aquest model d’habitatge?

Sí, de fet nosaltres no ens hem inventat res nou. La cessió d’ús és un model molt estès al nord d’Europa, sobretot a Dinamarca. Però nosaltres sobretot ens basem en la FUCVAM, que és la federació de cooperatives d’habitatge de l’Uruguai. Allà sí que hi ha molta promoció d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús i sobretot és un model que es construeix des de baix, des de sindicats, treballadors i ferroviaris amb pocs recursos, que han aconseguit crear aquest model cooperatiu.

I en aquests països han aconseguit, com vosaltres, finançament sense haver de recórrer als bancs?

Nosaltres hem après molt dels models que hem analitzat. El model de Dinamarca és el propulsor i ha creat molt de parc, però s’ha pervertit perquè s’ha acabat privatitzant, i nosaltres hem après d’aquests errors. Per nosaltres és molt importat blindar la cessió d’ús, perquè no acabi passant això, perquè quedi molt clar que la propietat és de la cooperativa i que hi ha uns topalls, perquè si no, s’acaba privatitzant el model. A l’Uruguai han sabut mantenir-ho i a Dinamarca no.

 Com serà l’edifici de La Borda?

La Borda ha estat pionera per molts motius. El principal és pel model de cessió d’ús, que és el que el fa més únic, però també per l’aposta arquitectònica. L’edifici l’hem dissenyat a través de processos participatius i és un edifici sostenible. De fet, serà l’edifici més alt fet en fusta a l’Estat espanyol. És un edifici de sis plantes, amb vint-i-vuit habitatges i set plantes, i hi viuran una cinquantena de persones.

Com està organitzat l’espai? Hi haurà espais comuns?

La Borda creu en el model cooperatiu, que no és mateix que el col·laboratiu, en tots els sentits, i creiem que hi ha d’haver un bon equilibri entre la vida privada i la col·lectiva. Per això l’edifici té espais comunitaris, com una sala polivalent i la bugaderia. Es tracta d’uns espais col·lectivitzats dins l’edifici.

Per tant és un model que facilita el vincle entre els veïns?

Nosaltres fa molts anys que estem treballant amb els que seran els nostres veïns i hem creat lligams. Tot es decideix en assembles i treballem en comissions autogestionades. Per tant, totes les decisions les prenem conjuntament els veïns i les veïnes. Recuperem, així, el concepte de veí. Aquest tipus d’habitatge també és una manera de recuperar els vincles socials i de viure en col·lectivitat, i això ens dóna molts beneficis com a veïns.

El model de La Borda ha creat un precedent?

Sí, de fet ja en tenim evidències. Ara mateix s’està treballant per crear un altre projecte com el de La Borda i hi ha altres entitats que estan interessades en el projecte. Per nosaltres, ha estat molt complicat, des del punt de vista legal, però hem obert el camí perquè per a altres grups sigui més fàcil. En aquest sentit, s’ha creat una fundació, que es diu La Dinamo, que pretén donar recolzament tècnic, el que nosaltres no vam tenir, a aquests nous grups que volen crear un habitatge cooperatiu amb cessió d’ús.

Creieu que és un model d’habitatge cap al qual es tendirà?

L’objectiu de La Borda és replicar el model de cooperativisme en cessió d’ús perquè tingui un impacte en el parc immobiliari i sigui una alternativa real. Nosaltres no només volem establir ajuda mútua entre els membres de La Borda, sinó també en futures promocions, perquè tinguin el recolzament que nosaltres no vam tenir.