Música al parc

Per: Martí Crespo

Fotografies: Isaac Casals

Els diumenges dels mesos d’estiu, si passeu pels Jardins de Joan Brossa de Montjuïc, és ben fàcil que hi sentiu música de fons. Ja fa un grapat d’anys que s’hi fa el Brunch in the Park, un festival dominical per acostar l’electrònica, tant d’artistes internacionals com de l’escena local, als adults i també als seus fills, a través de l’anomenat Petit Brunch.

Però si us endinseu al mateix parc entre setmana durant la resta de dies de l’any, i pareu ben bé l’orella, és possible que també pugueu sentir una remor musical de fons, segurament menys elaborada i més experimental que la dels artistes i DJ del Brunch. I és que en una de les moltes terrasses lúdiques de què es compon aquest gran jardí dedicat al genial poeta Joan Brossa (l’esplanada de jocs d’equilibri i grimpada, el transportador de veu, la tirolina…), hi trobareu uns originals coixins sonors a terra que conviden tothom a trepitjar-los i mirar d’extreure’n algunes notes per compartir amb els arbres, els ocells i els passavolants que ens envolten.

Es tracta de tot un seguit de «coixins màgics», fets de cautxú i clavats al paviment, que emeten cadascun una nota diferent quan s’hi passa per damunt. Jugant amb aquests coixins es generen sorprenents seqüències musicals i, amb una mica de traça, equilibri i bones cames, s’hi poden arribar a crear petites melodies efímeres!

Els Jardins de Joan Brossa, 5,2 hectàrees de bosc mediterrani que conviden a la passejada en família i a l’esbarjo dels més petits, són un racó amb molta història. D’entrada, ocupen des del 2000 l’espai de l’antic Parc d’Atraccions de Montjuïc, una instal·lació a l’estil del Tibidabo que es va mantenir oberta del juny del 1966 al 27 de setembre del 1998. Com recorda l’historiador local Enric H. March, anteriorment a la inauguració de les atraccions la zona havia estat ocupada pels barris de barraques de Maricel i Tres Pins, per l’antic parc d’atraccions Maricel (1930-1936), pel destacament militar d’artilleria de costa Álvarez de Castro (1897)… i uns quants segles enllà en el temps, pel cementiri jueu de Barcelona, raó per la qual la muntanya es diu Montjuïc.