Martha Zimmermann

Per: Núria Parera

La galeria d’art de Martha Zimmermann (Barcelona, 1971) és petita, però n’hi ha prou per construir un món ple de color, creativitat i sentit de l’humor. L’objectiu és aconseguir que hi entrin el màxim de famílies, que els pares i mares xafardegin i que la canalla dibuixi al “Kids Room”. I de passada, que grans i petits vegin les obres d’art com una cosa assequible, propera i quotidiana. Benvinguts a l’espai Plom Gallery.

 

D’on ve el nom de Plom Gallery?

Quan el meu fill va néixer, vaig deixar de treballar un temps, poc, perquè aviat vaig tenir la idea de la galeria. Durant aquesta aturada d’un any i mig hi havia moments en que la rutina diària es feia pesada, i quan el meu marit em trucava, em preguntava “què fa el plom?”, referint-se al nostre fill, i així va quedar el nom. Només el fèiem servir entre nosaltres, és clar! Al nen mai li vam dir, sobretot perquè mai va ser un plom, era un nen boníssim! O sigui que d’aquí ve el nom, de quan els nens es posen pesats i diem “ets un plom!”. Ens agrada tenir sentit de l’humor.

 

D’on va sorgir la idea de dedicar-se a l’art per a nens i nenes?

Abans de ser mare jo ja havia treballat amb artistes i ja havia comprat algun quadre per la meva col·lecció (que és molt petita). Un dels quadres el vaig penjar a l’habitació on dormiria el meu fill i vaig pensar: aquest quadre no és infantil, però em sembla molt estimulant per a un nen. Em va semblar que no hi havia galeries que fessin una tria adient per a nens i nenes. I així em vaig animar!

 

Quin tipus d’artistes col·laboren amb vosaltres?

Tot són artistes que tenen un estil colorista, divertit, amb referències properes al món dels nens, com ara la natura, els animals… També els d’estil pop, street art, etc. La majoria són obres figuratives, tot i que últimament també estem introduint peces més abstractes, basades en el color i la forma. En tot cas, sempre són dibuixos i pintures amb caràcter i personalitat. Pel que fa als artistes, per mi és important –imprescindible gairebé- que tinguin certa trajectòria, ja sigui perquè han exposat a altres galeries o perquè han publicat àlbums il·lustrats. La majoria són noms que sonen.

 

A la petita sala que teniu hi pengeu quadres diferents cada setmana. Quina reacció tenen els infants quan hi entren?

La veritat és que hi ha certes edats, quan són molt petits, que no miren les parets, prefereixen entrar a l’espai Kids Room a jugar i a pintar. A partir dels vuit anys la cosa canvia, comencen a fixar-s’hi. Llavors pares i fills participen en el procés de selecció d’una obra i es creen converses molt divertides. En general els crida l’antenció… Tot! Crec que és un lloc prou estimulant, a mi m’ho sembla!

 

Quin tipus de famílies compren obra original pels seus fills?

Famílies de tot tipus! A la meva galeria no és necessari entrar-hi pensant que et cal ser un expert, tot el contrari. No m’interessa això. El que vull és que la gent entri, que això ja és molt quan parles de galeries d’art. Està pensada per nens precisament perquè ells no tenen prejudicis, se senten lliures. Podríem dir que són famílies amb inquietuds culturals i que comparteixen activitats amb els seus fills.

 

Un cop al mes feu un taller artístic, quin és l’objectiu d’aquests tallers?

Aquests tallers són per descobrir l’obra d’un artista en concret: les seves influències, la seva vida, les tècniques que fa servir, etc. Sempre fem una introducció senzilla explicant qui era, i després els proposem un treball de pintura basat en els temes o les tècniques que destaquen més de l’artista. En un futur no gaire llunyà, de cara al setembre, ens agradaria ampliar l’oferta amb extraescolars d’altres disciplines com la fotografia, l’escultura, la performance…

 

Hi ha prou públic per l’art contemporani infantil?

És molt important puntualitzar que no proposo “art infantil” perquè com a concepte no existeix, no és el que vull que la gent pensi de Plom Gallery. El que fem és vendre obra d’artistes adults, que treballen pel mercat de l’art en general. El públic és infinit, o ho hauria de ser…. Públic que compra n’hi ha menys, però jo puc dir que n’he venut molts, de quadres, molts. Em vaig proposar fer aquesta galeria perquè els nens vegin, entenguin i creguin en l’art. És una manera d’educar-los i de fer-los veure que l’art es pot tenir a casa. Hi ha preus per a tothom!

 

Creus que es potencien prou les arts plàstiques a les escoles?

A l’etapa d’educació infantil crec que sí. A l’escola del meu fill diria que molt, i a la resta d’escoles –jo pregunto moltíssim als pares- diria que també. Em temo que la cosa canvia quan comença la primària…El meu fill començarà aquesta etapa l’any vinent, de manera que ja ho aniré veient. Segurament encara ens falta molt! En general no és que les arts plàstiques no es potenciïn, el que no es potencia és la creativitat. Hi ha gent creativa que no pinta ni dibuixa, oi?

 

Com es pot activar l’interès per l’art contemporani?

Hauriem de deixar-nos endur una mica més i visitar galeries, anar a museus…També he de dir que seria molt important que l’accés a les galeries fos més fàcil: hi ha galeries on mai no hi veus ningú, i costa d’entrar-hi, fa respecte. Hauria d’haver algú que et guiés, que t’expliqués qui és l’artista, quines obres fa, etc. Més enllà de vendre. Una cosa és el col·leccionisme i el mercat de l’art, i l’altre és el plaer de veure, mirar i aprendre. Una altra via per entrar dins el món de l’art és internet, on es troben pàgines molt interessants. Nosaltres tenim gairebé 8.000 seguidors a Facebook, i 5.200 a Instagram.

 

I una última pregunta… De petita, què volies ser de gran?

Infermera! Hahahahahaha!

Plomgallery.com

Núria Parera (Barcelona, 1972) és guionista de sèries de televisió, periodista i escriptora de contes. Li encanta escoltar, aprendre i compartir tot allò que troba interessant.