Maria Meseguer

Per: Núria Parera

La biblioteca Artur Martorell és un centre que sempre hauria d’estar ple de professionals de l’ensenyament a la recerca de com millorar l’educació al nostre país. Però a causa de les retallades només obre dos matins a la setmana i té poca visibilitat. La Maria Meseguer Domènech (Barcelona, 1980) n’és la bibliotecària des del 2006. Ella dóna vida i gestiona l’extens material que hi ha entre aquestes parets, autèntiques joies de la literatura infantil i juvenil, així com llibres sobre pedagogia, filosofia, plàstica, música, lingüística, i un llarg etcétera. Un tresor de coneixement que no ens podem deixar perdre.

 

Qui era l’Artur Martorell?

Va ser el director de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona durant els anys 50, i l’any 1953 va fundar aquesta biblioteca. En aquella època les biblioteques de les universitats no eren com ara, i ell va veure la necessitat de crear-ne una per als professionals de l’ensenyament. Ell també era professor i pedagog, estimava el seu ofici i li interessava formar bons educadors. Per això va crear un espai on poguessin formar-se de manera continua. Com que en aquells anys es publicava poc aquí sobre educació, Martorell comprava sovint llibres a l’estranger. Llibres de pedagogia francesa, italiana, etc., que encara tenim al nostre arxiu.

 

Quin tipus de pedagogia defensava Artur Martorell?

Ell creia que l’alumne havia d’experimentar, observar, descobrir… El deure del professor era fer pensar l’alumne, motivar-lo, ensenyar-li el món. Va ser un dels impulsors de les colònies escolars. Martorell sempre deia que s’estimava més fer homes que no pas savis.

Què s’hi pot trobar a la biblioteca Artur Martorell?

És una biblioteca especialitzada en ciències de l’educació i en literatura infantil i juvenil. Està oberta a tothom, però principament els usuaris són professors, pedagogs, alumnes de magisteri, autors de literatura juvenil i infantil, contacontes i un llarg etcétera de persones relacionades amb el món de l’ensenyament. Tenim uns 25.000 llibres de ficció (novel·la, conte, àlbum il·lustrat, etc.) i uns 23.000 de coneixements (pedagogia, filosofia, folklore, lingüística, ciències, manualitats, música, etc.). Més un important fons històric, on hi ha uns onze mil títols antics, entre llibres i revistes. L’usuari pot consultar qualsevol llibre a les nostres sales o bé agafar-lo en prèstec si abans s’ha fet el nostre carnet, que és gratuït i es fa al moment.

 

També gestioneu les biblioteques de les escoles municipals.

Sí, estem en contacte amb setanta-set escoles municipals i els donem un cop de mà amb les seves biblioteques escolars. Aquest projecte va començar uns anys enrere, amb la regidora Marina Subirats. Ella havia estudiat a l’Escola del Mar i es va adonar que les biblioteques escolars no eren com ella les recordava. Això la va empènyer a voler revifar-les. Cada any absorbíem unes escoles municipals al projecte i la xarxa anava creixent, però ara ja fa un temps que ens hem quedat amb les setanta-set que teníem perquè no hi ha pressupost per ampliar-ne el ventall.

 

Feu activitats de cara al públic?

Fem una xerrada trimestral sobre algun aspecte relacionat amb l’animació a la lectura. La darrera va ser molt interessant, ens van parlar sobre els booktrailers, que són vídeos breus, de vegades ficcionats, en que es recomana un llibre. També ens van parlar de les videoressenyes que fan alguns booktubers a la xarxa i que ja són un autèntic fenomen a l’Amèrica Llatina entre els joves. Aquí també comença a ser popular aquest sistema de recomanar llibres a internet.

 

Des de la biblioteca feu recomanacions de llibres, també?

Sí, fem bibliografies o guies de lectura sobre un tema concret, o sobre les novetats que anem rebent, i les pengem al nostre Facebook. A més, per les escoles bressol preparem les nostres Maletes.

 

Explica’ns què són les Maletes.

En tenim de diferents tipus. Una és la Maleta de la família, que omplim amb llibres sobre educació en la família, com per exemple el llibre Educar sense cridar, que ara té molt èxit. Aquesta maleta es porta a les escoles bressol i els mestres deixen els llibres a les famílies interessades. També tenim la Maleta viatgera, que va plena de contes per a nens de 0 a 3 anys. I després hi ha les maletes temàtiques, amb llibres del tema concret que ens demani l’escola bressol, com pot ser el dol, la granja, les emocions, etc.

 

Quins són els llibres més sol·licitats pels professionals de l’educació?

Triomfen tots els llibres que tracten les emocions. També els que parlen de l’educació sistèmica, dels treballs comunitaris o cooperatius, i els que reflexionen sobre educació i neurociència. Ah, i també ens demanen sovint llibres sobre l’atenció a la diversitat. Un dels clàssics que sempre s’enduen els alumnes de magisteri és Aprendre i ensenyar a l’educació infantil (editat l’any 1996).

 

Actualment tenim molts llibres sobre educació a l’abast. Però l’educació ha evolucionat tant com sembla?

Jo no sóc mestre, però el que sí veig és que moltes teories que estan de moda ara ja eren reivindicades i posades en pràctica els anys 30 per pedagogs com Artur Martorell o Celestine Freinet, o historiadors implicats en l’educació com Ainaud de Lasarte. Al fons històric tenim llibres i revistes dels anys 50, i és esgarrifós comprovar la fractura que va patir el món de l’educació, i el país en general. El retrocés va ser brutal. Tenim llibres sobre “educació femenina” en que s’ensenya a les noies que han de tenir les sabatilles preparades per quan arribi el marit a casa. El canvi de mentalitat que es va imposar va ser terrible. Als educadors progressistes dels anys 30 se’ls va depurar de les ciutats i van anar a parar a pobles petits. Per això es va donar la circumstància que nens i nenes de pobles molt petits van tenir mestres excepcionals.

 

A part dels llibres sobre educació, també hi ha un boom de l’àlbum il·lustrat.

Sí, hi ha autèntiques joies. Per sort han sortit editorials petites que publiquen amb carinyo i seleccionen molt bé el seu catàleg. Per mi, un àlbum il·lustrat té moltes lectures i és adequat per qualsevol edat, no només per nens petits. A mi m’encanten! Anys enrere també es feien llibres preciosos, però no arribaven aquí, no es traduïen. Un exemple que tenim a la biblioteca i que es deixa molt a les escoles bressol és Il Prelibri de Bruno Munari (1980).

 

Com podem animar a llegir els nostres fills?

És molt important llegir amb ells des del principi, des dels 0 anys. I seguir llegint amb ells fins… tant com es pugui! Recordo que el meu pare em llegia els clàssics en veu alta fins que vaig ser força gran. Per mi era una experiència fantàstica sentir les històries de Tom Sawyer o de L’illa del tresor. És un plaer molt gran que et llegeixin en veu alta i mai més ningú ho farà. D’altra banda, no a tots els nens i nenes els agrada la ficció. I hi tenen tot el dret. Si s’avorreixen llegint una novel·la, potser millor donar-los els viatges de Darwin o de Colom, o llibres sobre animals… Hi ha mil temes interessants. Només cal buscar els llibres que poden motivar cada nen o nena.

 

I lluitar contra les tabletes i els ordinadors, que són recursos fàcils i atractius.

T’he de dir que hem fet una Maleta Digital amb un Ipad a dins ple d’aplicacions amb contes i no té l’èxit que esperàvem. No ens la demanen gaire des de les escoles bressol. Potser els mestres pensen que els nanos encara són massa petits, que ja tindran temps… No ho sé. És cert que amb l’era digital tothom té internet a casa, i ara ja comencem a trobar-nos que en algunes llars no hi ha ni un sol llibre. Per això són tan importants les biblioteques escolars i l’animació a la lectura.

 

A l’Artur Martorell teniu des de llibres del segle XIX fins a Maletes digitals, doncs. És un bon recorregut per la història de l’educació.

I tant, si algú volgués fer un estudi sobre l’evolució de l’educació a Barcelona tindria tota mena de fotografies, documents, llibres i revistes al seu abast sense sortir de la nostra biblioteca. Al fons històric tenim material molt interessant, fins i tot els llibres que s’utilitzaven fa dècades per ensenyar als sord-muts, o les fotografies de com va quedar l’edifici actual de la biblioteca després de patir les conseqüències de l’atemptat terrorista d’ETA, el 1986, quan tot just feia vuit dies que s’inaugurava aquest espai.

 

Actualment ets l’única bibliotecària en actiu d’aquest centre, i quan vas entrar éreu deu persones. La continuïtat de la biblioteca corre perill?

Espero que no, però a mi també em fa patir. Des de l’inici de la crisi, cada any ens retallen pressupost i s’ha anat reduïnt el personal, els recursos… Abans rebíem més de cent títols de revistes, ara quaranta-vuit. I així amb tot. El fet d’estar jo sola fa que només poguem obrir dos matins a la setmana perquè la resta dels dies m’he de dedicar a la gestió interna. I amb aquest horari tan ajustat limitem l’accés dels usuaris. És una llàstima perquè aquí hi ha tota la historia de l’educació de Barcelona i si la propia ciutat de Barcelona no té interès a cuidar-ho i donar-ho a conèixer, qui ho farà?

 

Biblioteca Artur Martorell
Plaça d’Espanya, 5
Tel. 93 402 36 44

Núria Parera (Barcelona, 1972) és guionista de sèries de televisió, periodista i escriptora de contes. Li encanta escoltar, aprendre i compartir tot allò que troba interessant.