Magalí Homs. FLIC Festival

Per: Núria Parera

Què passa si unim literatura i cinema? O màgia i lletres? O dansa i llibres? La fusió de diversos àmbits artístics amb el fet literari és l’objectiu principal del Flic, el Festival de literatures i arts infantil i juvenil, que se celebra a Barcelona aquest gener i febrer. La seva directora, la Magalí Homs, ens explica les propostes innovadores d’aquesta vuitena edició, que es presenta sota el títol “Literatures en joc”.

 

En què es diferencia el Flic d’altres festivals culturals per a nens i joves?

Al Flic relacionem la literatura amb altres arts per crear nous formats, fem el que se’n diu crossing art. Obrim una porta més enllà del llibre, el nostre objectiu és oferir experiències vivencials.

 

Posa’m exemples d’aquest crossing art.

Aquest any hem convidat artistes de diferents àmbits que faran tallers de creació al MACBA; tallers en que la literatura n’és la llavor. Un d’ells és el japonès Katsumi Komagata, autor de llibres infantils; l’altre és l’autor Jaume Copons, que farà un treball sobre Brossa amb els nens. També hem convidat la cantant Anna Roig, que crearà cançons a partir de la sonoritat de les lletres dels poemes; o bé l’Emili Padrós i l’Anna Mir, que venen del disseny industrial i que proposaran als infants fer llibres-objecte. Així com el coreògraf Pere Faura que crearà una performance amb cent famílies sota el lema “Balla’m un llibre”. L’artista contemporània Laia Estruch també farà un taller sobre la oralitat, la veu i la narració. D’altra banda, al MNAC, s’oferiran experiències literàries als nens i nenes a partir de 4 anys. Per exemple, podran escoltar uns espais sonors creats especialment per mirar el conte que hauran escollit.

 

Com a Flic teniu una secció en que recomaneu espectacles que estan en cartellera aquests dies a la ciutat. I també n’oferiu de producció pròpia. Quins criteris seguiu per fer-ne la tria?

Busquem espectacles variats i culturalment exigents, amb una aposta estètica acurada i un contingut interessant, fugint de la infantilització. Demanem rigor, que les propostes contraposin i obrin interessos i inquietuds als espectadors sense donar respostes tancades. Bàsicament volem que el públic gaudeixi. Sabem que si la gent gaudeix amb l’experiència vivencial que se’ls proposa a partir de la literatura, acabarà llegint. I ens agrada que s’ho passin bé tant els fills com els pares. Anar a una activitat amb el fill no té perquè ser avorrit per l’adult.

 

És una manera diferent de fomentar la lectura.

Sí, amb la performance d’en Pere Faura hi haurà cent persones, entre pares i nens, que ballaran amb un llibre, el manipularan, s’enamoraran de les seves pàgines… I després, segur, que voldran endur-se’l a casa i llegir-lo. Es pot fomentar la lectura de moltes maneres amb l’ajuda d’altres llenguatges artístics no tant propis a priori de la literatura. D’altra banda, també tenim una secció al web del FLIC en que recomanem llibreries i àlbums il·lustrats.

 

En aquest apartat no especifiqueu per a quina edat són els contes.

És que nosaltres creiem que els interessos literaris no només venen determinats per l’edat ( d’anys ) dels lectors i que cal tenir en compte molts altres interessos vitals i així respectar l’evolució lectora personal de tothom. L’Àngels Margarit deia una cosa molt interessant: no considera que el seu espectacle de dansa vagi dirigit al “públic infantil” sinó que el qualifica com a “talla única”; em sembla un concepte brutal. Els bons contes també són talla única. I nosaltres els categoritzem segons el tema del Flic, que aquest any és el joc, i les categories que ens han sortit són primers llibres, llibres mòbils, llibres joc, jocs visuals, fills de l’absurd i jocs tipogràfics.

 

En l’era de les tabletes i els portàtils, és un repte aconseguir que els nens i nenes agafin un llibre.

El suport no és el problema, una tableta pot ser tan bona com un llibre. La qüestió és triar bé el contingut. Anem a mirar què hi ha dins les tabletes de casa, de l’escola, etc. Oferim bons continguts als nens i nenes. Aquest any, al Flic introduïm una selecció d’apps i tindrem tabletes perquè els nens i nenes les puguin consultar.

 

Quin tipus de famílies venen al Flic?

Ve la família que està tocada per l’interès cultural, la que ja està oberta a aquest tipus d’activitats innovadores. Per tant, són famílies que ja solen tenir una bona relació amb la lectura i el llibre. Per tal de fomentar l’accés al Flic de famílies amb risc d’exclusió social i amb poc interès literari, des de fa tres anys tenim el projecte “Cap nen sense cultura”, per obrir la lectura als qui no en tenen accés.

 

Com funciona aquest projecte solidari?

És una campanya que pretén que empreses o particulars facin una donació que es transforma en entrades pel Flic. Aquestes entrades són adjudicades a famílies que no s’ho poden permetre, i qui tria les famílies no som nosaltres, sinó organitzacions com la Taula del Tercer Sector o la Plataforma de la infància de Catalunya. L’any passat, gràcies a aquesta iniciativa, unes 400 persones sense recursos van poder entrar al Flic. És brutal veure com reben les activitats, com les gaudeixen. Alguns nens i nenes no han anat mai al cinema o al teatre, és el primer cop, i ho absorbeixen tot amb moltes ganes. A més, a través del nen també arrossegues a l’adult a una experiència cultural.

 

Si sóc un particular que hi vull col·laborar, què he de fer?

Al web del festival hi ha un apartat específic del “Cap nen sense cultura”, i es pot fer una donació a patir d’un euro.

 

A Madrid també hi porteu el Flic, però als barris perifèrics de la ciutat.

Sí, el Flic es desenvolupa a les biblioteques de l’extraradi de Madrid, cada any a un barri diferent. La idea és portar aquest tipus d’activitats als llocs on la gent no es mou per la cultura, els hi apropem. L’any passat, per exemple, va venir un patriarca gitano amb els seus néts, i els nens no volien marxar de cap manera! D’altra banda, les famílies del centre que són habituals als festivals culturals s’han de desplaçar, cosa que també és interessant perquè veuen altres barris –altres realitats- que segurament no visiten mai. És emocionant. De l’experiència a Madrid sempre tornem força tocades, positivament parlant.

 

També teniu un programa per a les escoles. Què els oferiu?

Les escoles que ho volen venen al Flic, a La Seca i al CCCB. Aquest any, amb els de primària treballem la literatura protagonitzada per animals; és un espai sonor, amb saxo, joc de llums, etc. Als de secundària els fem participar a una performance, amb 150 alumnes alhora. També hem programat un Macbeth amb el director de La Seca, que prèviament va als instituts a fer-los una xerrada sobre l’obra. I després de veure la peça poden debatre-la amb la companyia, amb els actors i les actrius. Mirem d’oferir formats diferents, activitats que els nens i nenes no hagin fet mai. Surten coses molt xules. Pel programa, hi passaran uns 3.000 escolars catalans.

 

Fa vuit anys que dirigeixes el Flic, que tens contacte amb el món cultural per a nens i joves. Com veus el panorama a casa nostra? Com estem?

Crec que una part del públic infantil i juvenil s’ha acostumat a ser més obert, a estar predisposat a noves propostes gràcies al Flic i a altres iniciatives exigents com el festival El més petit de tots o el Petits Camaleons, entre d’altres. En general, però, el nivell d’exigència a casa nostra és baix; tant allò que reclama el públic com el que s’ofereix. Te’n vas a França i el nivell d’exigència és brutal. Allà es valora la cultura per a nens i joves, i es busca la qualitat. Encara ens queda molt per fer. De tota manera, crec que anem avançant.

 

Què caldria fer per millorar la situació?

Doncs ajudaria molt que els mitjans de comunicació s’impliquessin més. Tenen un paper molt important, i sembla que la literatura infantil i juvenil només surt als mitjans per Sant Jordi i una mica per Nadal. Quin diari té una constant atenció cap a la cultura infantil? O cap a la cultura per a joves? Els adolescents només solen sortir per a missatges negatius: que si beuen molt, que si no llegeixen prou… Llencem missatges positius! Parlem dels projectes que es fan, fomentem l’interès per la cultura! Es fan moltes coses i no se’n fa difusió, o com a molt surt a la secció d’agenda.

 

Què diries a les persones que creuen que fer arts plàstiques o música a l’escola o a l’institut és perdre el temps?

Oblidar-se de les arts plàstiques és oblidar-se de la formació d’un criteri propi. Les arts et situen a tu en relació als altres i al teu entorn, et situen al món. Si ens oblidem d’això, anirem fent una societat amb criteris ètics, estètics i morals cada cop més baixos. Si ens oblidem de treballar i fomentar l’art i la literatura en el marc escolar, familiar, polític i econòmic la societat s’anirà empobrint.

 

I per acabar, tu de petita… Què volies ser?

Carnissera! M’agradava molt portar tiretes i a la carnisseria on anàvem a comprar hi havia una dona que en duia moltes als dits. Jo volia ser carnissera per portar tiretes! Jajaja!

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!