Lliçó 16: La xocolata

Per: Professor Catòdic

Molt abans que vosaltres nasquéssiu van existir obres audiovisuals espectaculars que van fer dels vostres progenitors millors persones. No sentiu curiositat per aquells programes, pel·lícules i sèries?

Pippi Långstrump

1969

Vigileu com us eduquen, estimats alumnes. Més enllà de l’amor incondicional i les taules de multiplicar, els adults us transmetem cada dia —de manera conscient o inconscient— prejudicis, categories artificials de la realitat i pors. Per això els nens salvatges són tan revolucionaris, perquè es neguen a recollir el testimoni, perquè no garanteixen cap continuïtat del món tal i com avui el coneixem. Per què no podem caminar cap enrere?, es preguntava Pippi Långstrump —Pippi Calzaslargas a TVE—. I per què no podem viure amb cavalls pigats i micos, i menjar pastissos tot el dia? Amb les seves trenes pèl-roges, la seva força sobrenatural i el seu vestuari extravagant, la protagonista d’aquesta sèrie desafiava les convencions del món adult, i no perdeu de vista que un divertiment infantil modern a la Suècia dels anys setanta devia sorprendre molt més en l’Espanya fosca de la Transició. Aquella nena descarada i creativa també és recordada a casa nostra com un petit símbol de la igualtat entre gèneres, que llavors estava a les beceroles. Gràcies a Pippi Långstrump, la canalla va consumir a la televisió pública un producte molt més modern i lliure del que molts dels seus pares consumirien mai, i això és una molt bona notícia per a una societat que pretén millorar.

 

Charlie i la fàbrica de xocolata

2005

Creuem per primera vegada la frontera del segle XXI en les nostres lliçons, catòdics. Però és que si la sempre inquieta direcció d’El Culturista ha decidit consagrar aquest número a la xocolata, havíem de seleccionar alguna adaptació de la novel·la que el gal·lès Roal Dahl va dedicar-li i, francament, a aquest professor li ha faltat coratge per consultar la versió protagonitzada per Gene Wilder l’any 1971. Així que aquí estem, ocupant-nos d’una pel·lícula de Tim Burton. I en general, a aquestes alçades ja ho tindreu assumit, els genis no es dediquen al cinema infantil. Gaudiu per una vegada del to d’un autor, del desplegament imaginatiu en la direcció d’art i del rostre exagerat de Johnny Depp interpretant Willy Wonka, l’excèntric propietari de la fàbrica de xocolata més gran del món. I no espereu cursileries ni candideses, perquè Dahl anava amb compte i us tractarà amb respecte. Prepareu l’estómac per assumir el destí cruel d’alguns nens malcriats que s’han oblidat de l’amor i la màgia, prepareu-vos per jutjar si la família és sempre la millor aliada a l’hora de fer-se un camí propi. I tingueu a prop el comandament per si voleu passar ràpid l’enèsim número musical dels Oompa Loompa, que fins i tot Tim Burton s’equivoca. Serà un secret entre vosaltres i el professor.