Lliçó 12: Ravioli

Per: Professor Catòdic

Molt abans que vosaltres nasquéssiu van existir obres audiovisuals espectaculars que van fer dels vostres progenitors millors persones. No sentiu curiositat per aquells programes, pel·lícules i sèries?

La Dama i el Rodamón

1955

Només per la taula rodona, les estovalles de quadres, la llum d’espelma, els espaguetis amb mandonguilles i l’italoamericà enorme tocant l’acordió i cantant This is the night, it’s a beautiful night, and we call it bella notte, aquest clàssic de Disney ja val la pena. A més, hi trobareu un truc que als catòdics més cultivats potser us recordarà Toy Story: el punt de vista tampoc és humà, aquí la càmera hipotètica se situa a l’altura dels ulls d’uns gossos per explicar-nos la història d’amor entre una cocker spaniel i un petaner que, això sí, avui potser incomodarà per com reprodueix els clixés de gènere del segle xx: ell, murri vitalista, fanfarró, faldiller, però amb el cor noble; ella, de bona família, dona d’ordre, però amb certes ganes d’aventura, sempre dins d’uns marges raonables. A més, hi trobarem el gos vell que es nega a acceptar que ha perdut el sentit de l’olfacte, i un debat entre la corretja o la llibertat, la vida al jardí suburbà o la fugida que ens portaria vés a saber on. I potser ens ajudarà a entendre que convivim amb gossos, catòdics, i que els hem de tractar bé. Que cap gos hagi de dir-li a un altre per culpa nostra allò que un terrier del veïnat diu a la dama quan se sent abandonada pels amos: «Recorda que, després de tot, només són humans».

 
El Petit Xef
1990
Els punts de vista canvien, catòdics: el millor pintor del segle xii va ser un artesà anònim que es guanyava la vida humilment d’església romànica en església romànica, mentre que els seus homòlegs del segle xx, Picasso o Miró, per exemple, són genis en totes les enciclopèdies del món. Mozart era com aquell qui diu un criat de la reialesa, mentre que sir Paul McCartney deu acumular una de les fortunes més sucoses d’Anglaterra. De la mateixa manera, alguns cuiners d’avui en dia gaudeixen d’una reputació que poc s’haguessin imaginat els seus col·legues de fa vint o trenta anys. I com rèiem a les hores del pati de principis dels noranta quan TV3, segurament esperonada per l’èxit de Bola de drac, va començar a emetre El petit xef. De la seva excessiva serietat d’anime exageradament seriós a l’hora de tractar el món de la gastronomia, dels raigs màgics de llum sortint de la sopa de pollastre, dels gemecs de plaer impossibles de contenir dels tastadors, dels cuiners artistes mirant a l’horitzó deixant anar frases ridículament profundes… Com ens en rèiem! Però perdoneu-nos, i expliqueu-li al ramader del xii que el senyor que està colorant la barba del Maiestas Domini és milionari i va cada dos per tres a Catalunya Ràdio!