La Família Robinson

Per: Mireia Manén i Calvet

Yoshio Kuroda, 1981

Nippon Animation.
Editada en DVD en castellà per SELECTA VISIÓN

A partir de 5 anys

Hi ha una escena de La Família Robinson en la que el pare de la família, l’Ernest, està a punt de comunicar als seus fills una decisió que ha pres amb la seva dona. Estan tots asseguts al voltant d’una taula que ells mateixos van construir poc després de naufragar a l’illa deserta on es troben ara. Fa gairebé un any que hi són. Comença a parlar el pare, veiem un primer pla del seu rostre. Es fa el silenci, un silenci llarg. Un silenci que per mi és virtut. Recorrem les cares dels nens: la intrèpida Flone, el discret i ferm Franz i el petit Jack. Tots expectants. I pausadament el pare repren el discurs. I és que sobreviure en una illa deserta amb tres fills obliga a prendre un munt de decisions, a replantejar les relacions familiars, a qüestionar-se els valors i a capgirar les prioritats vitals. Això és el que pretenia també l’autor de la novel·la original publicada el 1812, Los Robinson suizos: volia ensenyar als seus quatre fills la importància dels valors familiars i de la confiança en un mateix a partir de l’aventura d’adaptar-se, sobreviure i conviure amb el medi natural més salvatge. La sèrie La Família Robinson, segur que molts la recordareu, ens parla doncs de les peripècies d’una família que es veu obligada a viure un temps a una illa deserta: de com es construeixen una cabana dalt d’un arbre, de com han de fer front a les bèsties salvatges que els ataquen, de com alimentar-se, fer-se unes sabates noves o protegir-se de l’època de pluges. En definitiva, de com fer-se fort, créixer i aprendre. Sempre amb un esperit didàctic, tranquil i alhora entretingut. I amb dos aspectes que voldria subratllar: el destacat paper de la nena protagonista, la Flone, una heroïna de cap a peus allunyada de tots els estereotips de feminitat que trobem en la majoria de pel·lícules i sèries d’animació, i l’admiració i respecte per la natura que traspua tota la sèrie. Ambdós aspectes molt presents també en tota l’obra posterior de l’estudi Ghibli i particularment en la filmografia de Miyazaki. De fet, la sèrie La Família Robinson és una de les tantes produccions que va realitzar l’estudi japonès Nippon Animation al llarg dels anys 70′ s i 80′ s, sèries que també van arribar al nostre país i que van marcar tota una generació, entre elles Heidi, Marco, Les aventures de Tom Sawyer i Dartacan y los tres mosqueperros. Totes elles formaven part d’un programa televisiu japonès que presentava cada any una versió animada d’un clàssic literari infantil.

Reviure aquesta magnífica sèrie amb les meves filles ha estat fabulós. No m’he volgut perdre ni un capítol, i elles s’hi han enganxat de principi a fi. Ha estat molt agradable la sensació de recuperar de la memòria escenes, moments i sensacions que tenia oblidades, i descobrir que la història segueix funcionant i emocionant trenta anys després.

I és que… qui no ha somiat mai en tenir una caseta dalt d’un arbre?