Iria Marañón

Iria Marañón (Madrid, 1976) és filòloga, editora i autora del llibre Educar en el feminismo (Plataforma Editorial, 2018). Al llibre l’autora defensa la necessitat d’eliminar els estereotips de gènere i formar persones lliures i respectuoses, sense tenir en compte el seu sexe.

Aquest número d’El Culturista està centrat en les cartes d’amor. Quina visió de l’amor reben els nens i les nenes a través de les pel·lícules, els llibres i les cançons?

Reben tots els mites erronis de l’amor romàntic: les pel·lícules i la literatura infantil i juvenil transmeten que l’amor és la via de realització de les dones, i que per amor han de ser capaces de renunciar fins i tot a la seva pròpia identitat (La Sireneta, Crepuscle), que l’amor pot prosperar en situacions de control i maltractament (La Bella i la Bèstia, Cinquanta ombres d’en Grey), que es pot disposar del cos d’una dona quan ella no està en plenes facultats (La bella dorment i La Blancaneu), que l’home és el que salva i protegeix la dona (la Ventafocs, la Rapunzel, la Blancaneu…). La pornografia, a la qual molts adolescents tenen accés, reprodueix dinàmiques en les relacions sexuals que no són reals, centrades en la plaer sexual de l’home, en la dominació i el control per part dels homes i en la creença que les dones han de ser servils i complaents, amb una falta absoluta d’afectivitat… D’altra banda, en les lletres de les cançons es reprodueixen maneres de controlar i dominar les dones, sobretot determinats grups de rap, de reguetón o de música electrollatina. També les cançons pop i rock incideixen en la idea de trobar l’amor de la teva vida, un amor predestinat, la mitja taronja, la idealització de la persona estimada («sense tu no soc res») o la idea que l’amor fa patir, que són conceptes molt perjudicials a l’hora d’afrontar relacions de parella.

 

Com influeixen aquests mites en la seva forma d’entendre l’amor?

Els nostres fills i filles reben aquests estímuls constantment, i això es fixa completament en la seva concepció de l’amor: que l’amor fa patir, que cal lliurar-se completament a la persona estimada, que la gelosia és una manera d’estimar, que una persona no és completa si no té una relació de parella, que la possessió també forma part de l’amor, i que la fidelitat és el valor absolut d’una relació. Idealitzen les relacions amoroses, i de vegades hi ha noies que són incapaces d’identificar el maltractament perquè ho consideren una part de la relació, i hi ha nois que es pensen que poden maltractar i controlar la seva parella.

 

Com podem canviar aquests mites?

Ensenyant als nens que es poden tenir relacions saludables, en les quals les persones han de ser independents i lliures, on elles mateixes estableixin els termes de compromís de la seva relació, i on l’afectivitat i el respecte estiguin per sobre de tots aquests mites. També educant en la igualtat, el feminisme i la idea que som persones lliures, fins i tot dins d’una relació.

 

A casa, com podem educar en la igualtat? Com influeixen els nostres rols com a pares?

És molt important que a casa es doni exemple de coresponsabilitat: en cas de parelles heterosexuals, mares i pares han d’assumir de la mateixa manera les tasques de casa, i que les relacions de poder i la presa de decisions estiguin perfectament compensades i consensuades. També és important que vegin que la relació és sana, que la parella respecta els seus espais, que resol les diferències a través del diàleg i que està formada per persones lliures i independents que han decidit tenir una relació amorosa compartida i sana. I també han d’entendre que, quan les coses no funcionen, la parella pot trencar la relació i continuar cadascú amb la seva vida.

 

I en concret, amb les nenes, què hem de fomentar? Com les podem apoderar?

Hem d’eliminar la idea que les nenes han de ser dòcils, complaents, i que han de portar-se com a «senyoretes». Per això, és bo fomentar l’autoestima, la diversitat de models de dona i nena, l’assertivitat i aprendre a dir «no», l’autonomia, la independència, el lideratge, la valentia i l’esperit de lluita. Hem d’ensenyar-los a aprendre a gestionar la frustració i les tècniques de negociació.

 

I els nens, com els apoderem?

També és fonamental educar els nens perquè aprenguin que hi ha molts tipus de masculinitats i moltes maneres de ser. Els nens no han de ser forts ni poderosos sempre. Als nens cal ensenyar-los tècniques de negociació i resolució de conflictes perquè mai utilitzin la violència per resoldre un conflicte. A més, cal fomentar la comunicació, ensenyar-los a expressar els seus sentiments i emocions, ensenyar-los empatia, a ser autònoms, a responsabilitzar-se de les feines de casa, a ser generosos amb el seu temps i els seus espais i a no ser narcisistes. També hem d’ensenyar-los referents de nenes i dones diverses, i una de les coses més importants: ensenyar-los a respectar les nenes i les dones, les seves opinions, el seu espai i les seves decisions.

 

A la majoria de nenes els encanta disfressar-se de princesa, i als nens, de superheroi. Això ens ha de preocupar com a pares?

No. El que ens ha de preocupar és que si els nostres fills no juguen mai a casetes ni a nines, ni les nostres filles no van més enllà de les princeses i de jugar amb nines. Estem perpetuant els rols i els estereotips de sempre, i si seguim així, la nostra societat continuarà sense avançar en qüestions d’igualtat. El joc és un model de conducta i actuació per als nens i les nenes. A través del joc, reprodueixen comportaments que els interessen ara i en el futur. Per tant, si els nostres nens no els interessen les nines ni les casetes, difícilment assumiran com a propi aquest rol quan siguin grans. I si les nostres nenes no juguen a ser superheroines i exploradores, els costarà tenir grans ambicions en el futur. Però no només ens hem de fixar en els jocs: hem de potenciar que els nens s’ocupin de les feines de casa i fomentar en les nenes inquietuds allunyades del seu rol de nena, perquè vegin que tenen disponibles totes les opcions.

 

Com a pares, com podem lluitar contra els estereotips de gènere que influeixen en els nens i les nenes des de molt petits?

Hem de forçar un canvi de rols. Mostrar-los les màximes opcions possibles perquè decideixin amb una llibertat real. Als nens se’ls acostuma a oferir pilotes i a les nenes nines, per això hem d’invertir el rol, perquè les nostres nenes i els nens tinguin totes les opcions possibles al seu voltant, i creguin de debò que les nenes poden jugar a futbol i els nens a nines.

 

Creus que com a societat hem avançat en aquest sentit? O els nens actuals, com que tenen accés a molta més informació que la nostra generació, els arriben amb més força aquests estereotips?

Per descomptat, no hem avançat prou perquè el masclisme encara és viu i fins i tot ha empitjorat, ho estem veient en els adolescents actuals. Hem de ser conscients que la societat necessita canviar de debò la forma amb la qual eduquem els nostres fills i filles i canviar els referents que reben de la cultura, la publicitat i els mitjans. Hem de fer autocrítica i començar a solucionar el masclisme i el sexisme que pateixen les nenes i dones.

 

I els mestres, com poden «educar en el feminisme»?

Visibilitzant les aportacions que han fet les dones en diferents àmbits com la ciència, la literatura i la història, i trencant els estereotips a l’hora de plantejar activitats, exemples; en els recursos, utilitzant un llenguatge inclusiu que les anomeni també a elles; fent servir un sistema de quotes a l’hora de plantejar activitats, perquè noies i nois es barregin, i interactuïn; en educació física, forçar la ruptura d’estereotips perquè el futbol no sigui un monopoli dels nens ni la gimnàstica artística de les nenes. Intentar no fer grups de nenes contra nens, ni balls on nenes i nens tinguin papers diferenciats. Controlar els espais al pati i a les aules, perquè els nens no s’apropiïn d’espais aliens ni les nenes cedeixin espais propis, tant físics com verbals. Encara hi ha molts àmbits en què cal millorar.

 

Quan eres petita, què volies ser de gran?

Volia ser escriptora i pintora, ho tenia claríssim. Fa temps que vaig descartar ser pintora. Però per escriure ficció, potser encara hi soc a temps.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!