Hidrogenesse

Per: Isaac Casals

Hidrogenesse

Gimnàstica passiva

Austrohúngaro, 2002

Últimament em trobo amb una imatge que representa força bé què entenc per art: quan la meva filla es posa a dibuixar sense la pressió ambiental que allò s’assembli a res existent o agradi als altres. Perquè això hauria de ser així, oi? Crear quelcom sense més pretensions que experimentar lliurement amb el món propi. Lamentablement tenim massa exemples de tot el contrari, d’artistes sense escrúpols que confonen el plagi amb l’homenatge, que busquen l’elogi fàcil i l’èxit immediat. Aquest no ha estat mai el cas d’Hidrogenesse, un oasi de creativitat desbordant des de fa més de vint anys. Gimnàstica passiva, el primer disc del grup, ja va demostrar que la seva única premissa creativa era la llibertat absoluta. Un compendi de lletres enginyoses, històries delirants, melodies que s’aferren a la memòria i ritmes penetrants. Una obra que no ha perdut vigència gràcies a l’originalitat i al fet que connecta amb tots els públics perquè fa fàcil el que tan pocs saben fer.

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!