El plínton i l’esport

Per: Pema Maymó

Un número dedicat al plínton, sí, senyora! No hi ha res com el sentit de l’humor en retrospectiva per fer un homenatge a un estri esportiu inspirat directament en els aparells de tortura de la Inquisició. Qui ho dubta?

El plínton ens transporta als vuitanta i als pantalons de xandall de l’uniforme, blaus amb ratlles blanques al costat. I a les cares de pànic de les nines menys àgils o les que s’empassaven la saliva, es llevaven les ulleres i es tiraven de cap al trasto amb resultats habitualment dolorosos. Qui no havia vist cap company de classe deixar-se un parell de dents clavades o les parts (nobles) del cos adolorides durant tot el que quedava de setmana? Ui sí, el plínton, quina monada, quina gràcia..!

Mentre intentau explicar als vostres fills o nebots què és això del plínton, per què no els engrescau a practicar esports de menys risc? Va, que vos don unes idees fashions perquè els minihipsters de casa no puguin dir que no…

 

1.-

La primera proposta és aquesta bossa de la casa danesa Ferm Living: un dels primers motius de disputa (esportiva, això sí!) a ca nostra, perquè mos agrada a tots. A jo, per dur-la com a bossa del cotxet de la menuda sense caure en el tòpic habitual: muda de recanvi, canviador —que pot ser a joc!—, bolquers, tovalloletes… Però també me podria servir per ficar-hi les vambes i sortir de la feina a punt per caminar a bon ritme cap a les tardes d’extraescolars i mails contestats des de la piscina o les grades de l’estadi Serrahima. Els germans grans la volen com a bossa d’esport perquè la poden dur penjada com una motxilla gràcies a les seves mides: petita però amb la capacitat suficient per a les seves talles.

La bossa quasiperfecta té quatre butxaques interiors, és petitona però amb prou cabuda, està feta de cotó orgànic 100% i, per tant, és fàcil de netejar (1.000 punts addicionals!). Però, sobretot, és bonica i amb puntets, que ja sabem que m’enamoren en qualsevol peça! Llarga vida al disseny escandinau! Llarga vida al hygge!

fermliving.com 

 

 

2.-

No és un secret que les vambes formen part dels nostres armaris des que començam a caminar fins que ens morim, i més avui en dia que els jubilats estan més en forma que els pares de quaranta anys! Fins i tot no està mal vist anar a treballar calçat amb unes esportives d’aquelles que en diuen «urbanes» (mentre la resta de vestuari sigui prou equilibrat per no semblar un dominguero a punt de fer la barbacoa, és clar!).

Els nostres referents de tota la vida en la matèria passen per les J’Hayber, les All Star, les Reebok o les mítiques Stan Smith d’Adidas, icona de les sabatilles esportives blanques que han posat de moda totes les fashionistes d’arreu del món des de fa un parell d’anys. Amb cordons normals o elàstics, en talles d’adult o de nadó, hi ha res més formidable que calçar tota la família amb les mateixes sabatilles i sortir a caminar per devora la mar un diumenge assolellat d’hivern?

Ah, i no val l’excusa de «massa blanques per als nens»: això mai va ser un problema per a les nostres mares i tampoc no ho ha de ser per als pares del segle XXI: rentadora i fora!

adidas.com

 

 

3.-

I si les Stan Smith eren un homenatge al tennista del mateix nom, ara faig jo el meu particular homenatge a un tennista de cinema amb aquesta proposta. Richie Tenenbaum, aquesta cinta i aquestes canelleres «van por tí»!

Sí, estimats, Wes Anderson ja és aquí. No ho podem evitar: és més fort que la nostra dignitat o vergonya. Estimam la seva manera de transportar-mos estilísticament a un lloc on sap que direm «sí, vull!» a tot el que ens proposi la seva dissenyadora de vestuari. A ulls clucs.

Per això, un cop descobert aquest conjunt retro a un preu inigualable, només podem fer una cosa: somriure malèficament, vestir el front i els canells del nostre fill —el que encara no sent vergonya per com el vesteix sa mare— i acabar de fer el que hem vingut a fer: foto 1:1, filtres Valencia i cap a Instagram directament. A tendències, no mos guanyarà ningú…

suddora.com

Hola culturista!

Hem detectat que el teu navegador té activat un blocador de publicitat que impedeix que es mostrin els bàners que tenim publicats a El Culturista. Dit això, ens agradaria explicar-te que la publicitat dels nostres anunciants és la nostra principal font de finançament i que ens permet oferir-te els continguts d'El Culturista de forma gratuïta. Penseu que a El Culturista no hi trobareu cap mena de publicitat programada -gestionada per algoritmes ni robots- que proposa anuncis sense cap interès ni relació amb la nostra proposta editorial.

Per tot plegat et volem demanar que ens facis confiança i desactivis l'adblocker per continuar, és probable que trobis interessants les propostes dels nostres anunciants

Moltes gràcies per la teva comprensió i per llegir-nos!