Cinema culturista a casa. Segona entrega

Per: Andreu Gabriel i Tomàs

 

 

Miracolo a Milano / Miracle a Milà

Vittorio De Sica

Itàlia, 1951

Introduir a la canalla al neorrealisme italià no hauria d’espantar ningú, però és que amb Miracolo a Milano és gairebé una obligació. Aquest Vittorio De Sica ho té tot per triomfar en un berenar durant les tardes fredes i curtes de llum pròpies dels hiverns com cal. L’orfe Totó, que viu a unes barraques al Milà de postguerra, ens ensenyarà com lluitar, sense perdre el somriure i amb una consciència de classe ben sana, contra els especuladors del sòl. Ai, els vols d’escombra per damunt les teulades milaneses, quin espectacle!

 

Indiana Jones and the Last Crusade / Indiana Jones i l’última croada

Steven Spilberg

EUA, 1989

Si el tercer lliurament d’Indiana Jones és el millor que s’ha rodat a data d’avui, segurament es deu a la inclusió d’unes discussions familiars divertidíssimes dignes d’un dinar de Nadal dels de tota la vida. Potser a causa d’això, o potser per tota la temàtica cristiana –una mica d’estar per casa, cosa que ja va bé– de les últimes proves que ha de passar Indy abans d’aconseguir el Grial, ens imaginem una bona estampa familiar, per exemple el dia de Sant Esteve: una manta, una xocolata calenta pels insaciables, unes herbetes pels d’estómac delicat, els ulls rodons com unes taronges de la criatura i dues hores d’aventures a cop de nazi atonyinat.

El Professor Catòdic també en parla. 

 

Sen to Chihiro no kamikakushi / El viatge de Chihiro

Hayao Miyazaki

Japó, 2001

El món màgic d’aquesta mena d’Alícia en terra de meravelles anime, atraparà a qualsevol membre de la família: des de l’infant que comenci a descobrir què és això del cinema a l’àvia que es va iniciar en el món de les pel·lícules amb les sessions dobles al cinema de barri. El viatge de Chihiro es pot gaudir de tantes maneres que no defrauda mai ningú. Si la imatge potser ja icònica del viatge en tren per damunt de mars somiats ens fa pujar el sucre, Miyazaki ens el farà cremar de seguida fent treballar de valent a la protagonista en un balneari ple d’éssers meravellosos.

El Professor Catòdic també en parla. 

 

It’s a Wonderful Life / Que bonic que és viure

Frank Capra

EUA, 1946

Filmin

No hi podia faltar. Temps era temps quan, poc abans de cap d’any, tocava empassar-nos-la per força perquè la feien a un parell de cadenes de tele. Però ningú no remugava. Tot el contrari. Si la qüestió és caure de quatre potes a la proclama de valors com Déu mana, no hi ha en la història del cinema cap pel·lícula més bona que Que bonic que és viure. La duresa dels temes (el suïcidi, el fracàs personal) queden suavitzats per la visió nord-americana de la bondat cristiana, però sobretot per un humor i un ritme cinematogràfic immortal. Imperdible.