Cinema culturista a casa. Primera entrega

Per: Andreu Gabriel i Tomàs

 

The nightmare before Christmas / Malson abans de Nadal

Henry Selick

EUA, 1993

Apple iTunes

 

Les criatures de casa encara no l’han vista? Produïda per Tim Burton fa més de vint anys, aquest musical d’animació ja forma part del paisatge nadalenc de moltes llars. Quan el senyor de Halloween Jack Skellington, avorrit d’organitzar cada any la mateixa festa de la carbassa, topa amb el poble del Nadal, se li obra tot un món nou. Jack és tot bona intenció, però les seves idees una mica macabres a l’hora de recrear el Nadal no acaben d’encaixar amb el que estem acostumats. Exemple de com la transgressió tendra, si està feta amb justa mesura, resulta irresistible.

 

 

 

Gremlins

Joe Dante

EUA, 1984

 

Molt més malvats que Jack Skellington, els Gremlins de Joe Dante no tenen cap mena de mala consciència a l’hora de fer la vida impossible als membres d’un petit poble ianqui de postal. Neu, Santa Claus, riures aguts trapelles i liquadores i microones com a armes defensives contra els bitxos dolents: la iconologia creada per aquest film ha marcat unes quantes generacions i, com que mal ens pesi som criatures nostàlgiques, segur que passarem el llegat als nostres fills. PS: Diríem que de la mateixa fornada, però de preu una mica més baix, també podem trobar un Scrooged (la mítica adaptació del Conte de Nadal de Dickens amb Bill Murray coneguda com a Los fantasmas atacan el jefe, 1988) o un Home Alone (1990) de tota la vida.

 

 

 

Toy Story That Time Forgot / Toy Story: El tiempo perdido

Steve Purcell

EUA, 2014

Apple iTunes, GooglePlay

 

El món de l’animació per ordinador el va marcar el primer film important de Pixar, el Toy Story de John Lasseter (1995). Qualsevol de les pel·lícules que des de llavors s’han fet sota el títol de la franquícia són d’un amor pel cinema clàssic tan engrescador que les recomanem per a una marató familiar cineadicta per un, posem per cas, u de gener mandrós. El 2014 en van treure un especial de Nadal en forma de curtmetratge de títol proustià que pot ser la cirereta a tota la saga.

 

 

 

 

Khane-ye Doust Kodjast / ¿On és la casa del meu amic?

Abbas Kiarostami

Iran, 1987

 

Com que el món no s’acaba als Estats Units, de tant en tant va bé obrir-nos a altres cinemes. És ben sabut que Kiarostami és el cineasta iranià per excel·lència, però és menys conegut que la seva trajectòria va començar, precisament, amb pel·lícules educatives per a infants. Us recomanem especialment aquest llargmetratge perquè, a banda que obre un joc prolífic de correspondències amb els films posteriors del director, és una oportunitat per fer descobrir als petits de la casa un tipus de cinema diferent que viu d’un ritme pausat i d’unes interpretacions gairebé miraculoses. ¿Com no posar-se a la pell del protagonista, aquest nen que vol tornar el quadern de deures al company de classe despistat perquè si no aquest rebrà de valent?