Anne-Margot Ramstein

Anne-Margot Ramstein és una jove il·lustradora francesa. Va estudiar arts gràfiques a París i il·lustració a l’Escola d’Arts Decoratives d’Estrasburg. Ha participat en diversos llibres il·lustrats, entre els quals destaquen Avant après, traduït al castellà amb el títol Antes. Después (Editorial SM, 2014), que va guanyar el Premi Bologna Ragazzi a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya del 2015 en la categoria de no-ficció, i també el llibre En forme!, un llibre sobre esport que, a través de formes i colors, tracta de les relacions que té el cos amb el seu entorn durant la pràctica esportiva.

En forme! va ser el teu primer llibre en solitari. Quina relació tens amb l’esport?

M’encanta veure competicions tot i que el rendiment esportiu no em motiva. Fa unes quantes setmanes vaig veure casualment una lluita de sumo a la televisió. No en sé prou, d’aquesta disciplina, per entendre aquest esport i aprendre’n les regles. La majoria dels rituals que envolten aquests adversaris gegants són molt il·lustratius. Fer En forme! era intel·lectualment emocionant perquè vaig haver d’aprendre què fa que un esport sigui un esport i centrar-ne en la fórmula de cada disciplina.

 

No hi ha gaires llibres il·lustrats sobre l’esport. Com va sorgir la idea de fer aquest llibre?

Aquest projecte va néixer amb un desig estètic. La fotografia esportiva em fascina per les seves qualitats plàstiques i vaig voler crear obres que concentressin els seus codis pictòrics. Utilitzant un vocabulari gràfic relativament restringit, he intentat expressar el moviment, la fluïdesa induïda per la velocitat i també els punts de vista fotogràfics. El segon tema que volia abordar era la relació entre el cos i l’espai durant l’activitat física. Com surt el cos de la seva «zona de confort» quan fa esport, un partit, un entrenament o una competició per adaptar-se a aquesta nova situació. Per aconseguir-ho, he hagut de sintetitzar més formes de les que acostumo a utilitzar i fer servir un vocabulari comú per als personatges i els temes.

 

Tens un bon record de quan feies esport a l’escola?

Quan era petita, m’agradava molt practicar tota mena d’esports, excepte la gimnàstica. Ara enyoro la meva infantesa, quan el meu cos parlava diversos llenguatges o, almenys, intentava aprendre’ls (tot i que m’equivocava, és clar). Quan vaig deixar de fer esport, vaig perdre l’accés a aquest vocabulari, una mica com quan la gent oblida la teoria de la música quan deixen de tocar el piano.

 

El llibre Antes. Después és un llibre d’imatges, sense textos. Els pares normalment s’ajuden del text per explicar un llibre als seus fills. Com s’explica un llibre sense text?

Amb Matthias Aregui, que és l’altre il·lustrador amb qui vaig treballar en aquest projecte, volíem explorar el poder narratiu de les imatges oposades. Afegir paraules hauria estat més didàctic que narratiu. El nostre objectiu era fer preguntes més que donar respostes. També vam observar que les paraules formen part del regne dels adults. Quan els nens tenen a les mans un llibre sense text, la seva imaginació flueix lliurement.

 

Què és per a tu la creativitat?

Des del meu punt de vista, la creativitat consisteix a inventar jocs. Cada projecte té les seves pròpies regles, la seva zona de jocs, el seu llenguatge específic i les seves formes particulars. Per a mi la creativitat és crear aquestes regles de joc.

 

Com és el teu procés creatiu?

A En forme! les línies estan fetes fonamentalment a mà, i per als colors vaig utilitzar Photoshop. Els colors es gestionen a mesura que se serigrafien amb el CMYK de l’offset més 1 pantone fluorescent (804U). Vaig jugar al màxim possible en la superposició de pantone fluorescent i altres colors, de manera que els matisos destaquen més quan estan impresos. Tenia molt a veure amb l’estètica esportiva, amb molt colors, brillant i dinàmica.

 

Quina és la feina de la qual t’has sentit més orgullosa? Per què?

Encara no l’he feta. Quan acabo un projecte, sempre em quedo una mica decebuda. Investigo molt abans de començar un projecte. Algunes investigacions són purament teòriques, d’altres són investigacions visuals. És un procés màgic intentar que tots aquests elements treballin junts. És el mateix que seguir una recepta. Després, quan tot s’acaba, quan el projecte finalment agafa forma, només veig el que no ha sortit bé.

 

Quins són els teus referents com a il·lustradora i com t’han influït?

He llegit molt i visito sovint exposicions d’artistes increïbles que m’agrada seguir. Actualment les meves principals influències són l’escriptor Pascal Quignard, el fotògraf Karl Blossfeld i l’artista Paul Klee. El projecte amb el qual estic treballant ara està influït per algunes de les seves obres.

 

Quan eres petita, què volies ser de gran?

Volia ser artista.