Hemeroteca

Només per la taula rodona, la llum d’espelma, els espaguetis amb mandonguilles i l’italoamericà enorme tocant l’acordió, aquest clàssic de Disney ja val la pena.

Va, reconeguem-ho: amb això dels dibuixos us enfronteu a subproductes de qualitat molt preocupant.

Una sèrie que ens parla de com fer-se fort, créixer i aprendre.

S’agraeix poder veure una pel·lícula familiar que no es fonamenta en un sarcasme constant com a picada d’ullet per tal d’obtenir l’atenció de l’espectador adult.

La realitat no existeix més enllà dels sentits, catòdics, tot depèn del punt de vista.

Un plat fort: Indiana Jones és història del cine en majúscules.

Que Mon oncle us ajudi una mica en el noble art de convertir-vos en adults contents!

Haureu de triar, canalla. Brandon o Dylan? Jack o Sawyer? L’educació serà una gran campanya a favor de la bondat, la generositat i l’autocontrol, i al final haureu de triar.

Ai, mainada, us imagino d’aquí a uns anys, joves, esplèndids, la llengua esmolada, fotent-vos dels vostres grans i dels milers de cops que haureu sentit que pel·lícules com les dels vuitanta ja no se’n fan.

Quin és l’animal més estrany que heu vist, minyons? Fa més de vint anys al Zoo de Barcelona hi havia una balena orca, Ulisses li dèiem.