Dalton i Fruittis

Les lliçons del Professor Catòdic
Cactus

Molt abans que vosaltres nasquéssiu van existir obres audiovisuals espectaculars que van fer dels vostres progenitors millors persones. No sentiu curiositat per conèixer aquells programes? 

linea_h_tendencia-w

La balada dels Dalton

1978

El context polític actual en el qual la majoria dels votants dels Estats Units pensa que convé engruixir fronteres i memoritzar els solcs del propi melic, fa encara més curiós que la porta d’entrada de molts de nosaltres al mite de la conquesta del Far West, i al gènere de ficció amb què Hollywood l’ha representat des del cinema mut, sigui obra d’un dibuixant belga. Maurice de Bevere, es deia, però signava com a Morris. A aquells catòdics que us interessin els còmics, d’aquí a uns anys ja investigareu la revista Spirou i l’escola francobelga. De moment, quedem-nos amb les aventures del cowboy Lucky Luke, creades el 1946 i en les quals Morris col·laborà durant més de vint anys amb el guionista francès René Goscinny, creador també d’uns vells amics d’aquesta secció, l’Astèrix i l’Obèlix. La balada dels Dalton és una bona adaptació animada de les historietes d’aquesta gent, i es pot entendre com un retaule on la mirada fascinada d’un europeu repassa tots els tòpics del western: bandits, diligències, saloons amb pianoles, deserts amb cactus gegants i pedrots estil Monument Valley, immigrants xinesos, irlandesos i mexicans, ferrocarrils, directors de presó, indis natius, xerraires venedors d’elixirs, buscadors d’or, tafurs que amaguen un as a la bota, predicadors, enterramorts, el setè de cavalleria… I enmig de tot, l’infal·lible, però, al capdavall, pobre i sol cowboy, que és molt lluny de casa seva.

Los Fruittis

1990

Amics culturistes, us demano una forta ovació per al productor Antoni D’Ocon i el guionista Josep Viciana per haver sabut treure tant de suc (mai més ben dit) a la fruita, les hortalisses i les plantes. I és que de les seves ments i mans van sorgir, a la nostra dècada més olímpica, fins a un centenar d’episodis (que es diu de pressa!) de Los Fruittis, una sèrie de dibuixos animats protagonitzada per personatges dolços, àcids, salats, aromàtics, punxants, aspres i refrescants com el plàtan setciències Mochilo, una pinya andalusa anomenada Gazpacho, el cactus Pincho (amb les figues de moro com a arma), el pirata Alcachofo i l’alcalde Fresón, a més de la Kumba, una nena perduda a l’illa volcànica on habiten totes aquestes fruites i vegetals i on viuen, plegats, desenes d’aventures.

Malgrat que amb la perspectiva del temps recordem Los Fruittis com uns dibuixos molt plans i sense profunditat, quan es va estrenar la sèrie en castellà (1990), diuen que va ser pionera en l’ús de la tecnologia de digitalització i acoloriment amb 8 bits. Passat més d’un quart de segle, també en podem destacar la presència en el doblatge (tant en castellà com en la versió catalana emesa per TV3 a partir del 1998) d’una veu ben singular, la d’en Joan… Pera, és clar! Ara, el que de totes totes no és cridat a passar a la posteritat de Los Fruittis és la cançó de la careta.

Hemeroteca

  • Descarrega't l'article: Download PDF
  • Envia-ho a un amic:
  • Valora-ho:
    1 estrella2 estrelles3 estrelles4 estrelles5 esttrelles (No Ratings Yet)
    Loading...Loading...
  • Comparteix-ho:
    Tweet about this on TwitterPin on PinterestShare on FacebookGoogle+